L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

11 desembre 2017

noticia faetonEl 17 de desembre l’asteroide (3200) Faeton passarà a només uns 10,3 milions de km (0,069 UA) del nostre planeta. Es tracta de l’asteroide amb nom que passa més a prop de la Terra. Amb una mida d’uns 5 km podria ocasionar una gran extinció en cas de xocar amb la Terra. L’òrbita d’aquest asteroide s’assembla més a la d’un cometa que a la d’un asteroide, però mai se li ha observat cap coma o cua. Tot i això, s’ha vist que és la font dels meteors Gemínids observables aquest mes. La màxima magnitud, 10,8, serà el dia 14. Es podem trobar les efemèrides al MPC.

Add a comment

7 desembre 2017

noticia europa1Un estudi de la Universitat de Brown ha proporcionat noves evidències de que la capa de gel superficial del satèl•lit Europa de Júpiter pot tenir plaques tectòniques semblants a les terrestres. La presència de plaques tectòniques actives pot tenir importants conseqüències sobre la possibilitat de vida a l’oceà que hi ha a sota del gel superficial. Fent servir models informàtics s’ha vist que hi pot haver subducció, es a dir, que unes plaques se submergeixin sota d’altres cap a l’interior de l’oceà. Aquest fenomen podria proporcionar nutrients per alimentar la vida a l’oceà. Més informació a AAAS.

Add a comment

2 desembre 2017

noticia cometa4S’ha publicat un estudi de l’instrument COSIMA de la sonda Rossetta sobre la composició dels grans de pols emesos pel cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. COSIMA va recol•lectar més de 35.000 grans de pols, amb una mida entre 0,01 i 1 mm. Aproximadament un 45 per cent de la seva composició son macromolècules orgàniques, molt riques en carboni. A causa de que el cometa ha passat la major part de la seva vida en la zona gebrada del Sistema Solar, quasi no hi ha materials hidratats, cosa que apunta a que ha conservat el material més primitiu. Si, com es presum, els cometes foren la font principal de molècules orgàniques al començament del planeta Terra, s’infereix que foren en forma d’aquestes macromolècules. Més informació al Max Planck Institute.

Add a comment

23 novembre 2017

noticia asteroide3Fou descobert el 19 d’octubre de 2017 pel telescopi Pan-STARRS 1, a Hawaii. Les observacions els dos dies següents descobriren que és un objecte que no es va originar dintre del Sistema Solar, sinó que venia de l’espai interestel•lar. Es calcula que una vegada cada any un d’aquests objectes visita el nostre sistema, però son molt dèbils i es mouen molt ràpid, per la qual cosa fins ara no se n’havia vist cap. L’objecte, classificat com un asteroide interestel•lar, ha estat anomenat 1I/2017 U1 ('Oumuamua). Té uns 400 km de longitud i es molt allargat; la seva longitud és deu vegades més gran que el seu gruix. Gira cada 7,3 hores i és molt dens, possiblement rocós amb un gran contingut metàl•lic, i sense quantitats significatives del gel o aigua. És fosc y està enrogit degut a la irradiació de raigs còsmics durant milions d’anys. Més informació a l’ESO.

Add a comment

18 novembre 2017

noticia enana blanca2Astrofísics russos i italians han trobat les primeres evidencies d’una nana blanca que es contrau. Ja es creia, a base de consideracions teòriques, que les estrelles nanes blanques experimenten una fase de contracció al principi de la seva vida. L’estrella ha de decréixer uns centenars de quilòmetres durant el primer milió d’anys després de formar-se, però no se n’havien observat mai evidencies d’aquest fenomen ja que les estrelles conegudes son més antigues. Ara, observant unes enigmàtiques radiacions en raigs X del sistema binari HD49798/RX J0648.0-4418, situat a 2.000 anys llum a la constel•lació de Puppis, s’ha vist que la velocitat de gir de l’estrella ha augmentat durant els últims 20 anys. Aquest augment només s’explica si el radi de l’estrella s’ha contret. Més informació en AAAS.

Add a comment

17 novembre 2017

noticia monUn planeta temperat, de la mida de la Terra, ha estat descobert a només onze anys llum del Sistema Solar. El descobriment s’ha fet a través del caçador de planetes HARPS de l’ESO. El nou món s’ha designat com Ross 128 b i ara és el segon planeta temperat més proper darrera de Pròxima b. També és el planeta més proper descobert que orbita al voltat d’una estrella nana vermella inactiva, una cosa que pot augmentar les probabilitats de que se tracti d’un planeta que, potencialment, pugui albergar vida. Ross 128 b serà una fita perfecta pel ELT (Extremely Large Telescope) de l’ESO, que podrà buscar biomarcadors a la seva atmosfera. Més informació a l’ESO.

Add a comment

10 novembre 2017

noticia estrellaAstrofísics de la UC Santa Barbara i del Observatori Las Cumbres han descobert una estrella supernova excepcional. Una estrella que ha explotat diverses vegades al llarg de 50 anys. La estrella iPTF14hls fou descoberta el setembre de 2014 i semblava una estrella supernova normal. Però alguns mesos més tard, desprès de disminuir la seva lluminositat, va tornar a brillar de nou. Un fenomen mai vist en una supernova. De fet la supernova va disminuir i va tornar a brillar de nou cinc vegades al llarg de tres anys. Examinant dades antigues es va trobar una explosió l’any 1954 en la mateixa posició. Els estudis indiquen que l’estrella té una massa de 50 vegades, o més, la solar. Una possible explicació és que se tracta del primer exemple del que es coneix com una supernova de inestabilitat de parells, és a dir, una estrella amb un nucli que s’escalfa tant que la seva energia es converteix en matèria i antimatèria. Això provoca una explosió que expandeix les capes externes de l’estrella però deixa el nucli intacte. La explosió pot repetir-se després de dècades abans de crear el forat negre. Més informació a UC Santa Barbara.

Add a comment

5 novembre 2017

noticia proximacentauriEn un estudi liderat per Guillem Anglada, de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (CSIC), a través de l’Observatorio ALMA, a Xile, s’ha detectat pols al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més propera al Sistema Solar. Es troba a una distància de l’estrella entre una i quatre vegades la distància que separa la Terra del Sol. Les dades també insinuen la presència d’un cinturó de pols més extern, fins i tot més fred, que podria indicar la presència d’un complex sistema planetari. Com passa amb els cinturons del Sistema Solar, s’espera que estiguin formats per partícules de roca i gel que no van aconseguir formar planetes. Més informació a l’ESO.

Add a comment

3 novembre 2017

noticia planeta6Un planeta gegant, que no pot existir segons les actuals teories de formació de planetes, s’ha descobert en una estrella llunyana. L’existència del planeta gegant NGTS-1b, al voltant d’una estrella petita, del tipus espectral M, es creia impossible. Al voltant d’aquestes estrelles les teories nomes preveien la formació de petits planetes rocosos, però no la formació de planetes gegants similars a Júpiter. El nou planeta es considera un Júpiter calent, un planeta de la mida de Júpiter, però amb un 20 por cent més de massa. El planeta està molt proper a la seva estrella, només a un tres per cent de la distancia entre la Terra i el Sol, amb un període de translació de només 2,6 dies. Més informació a la Royal Astronomical Society.

Add a comment

2 novembre 2017
noticia cientificoExaminant les dades del Kepler Space Observatory el científic no professional Thomas Jacobs, amb col•laboració amb el Massachusetts Institute of Technology (MIT), ha descobert per primera vegada signes d’un cometa orbitant al voltant de l’estrella KIC 3542116, situada a 800 anys llum de la Terra. El descobriment s’ha realitzat analitzant caigudes en la intensitat lluminosa de l’estrella. Aquestes caigudes revelen la presència d’un planeta o un altre objecte en front de l’estrella. L’anàlisi ha vist que les caigudes són de la cua d’un cometa, una cua de gasos i pols, que ha bloquejat un 0,1 per cent de la llum de l’estrella. Més informació a Royal Astronomical Society.

Add a comment