Properes activitats
Apod
| La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Conferències
Cada dimecres no festiu, de finals de setembre a mitjans de juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. Sempre són a les 8 de vespre. Degut a les mesures sanitàries de moment les conferències no seran presencials. Les pots veure en directe pel nostre canal You tube
| Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions i dels vídeos de les conferències ja realitzades a les pàgines exclusives de la web. |
Dimecres, 21 d'abril, a les 20h, al nostre canal You tube
A LA CAÇA DE L’AXIÓ: IL·LUMINANT LA MATÈRIA FOSCA DE L'UNIVERS, per Igor García-Irastorza
Una de les hipòtesis més potents sobre la matèria fosca es que estigui composta d’axions que s'haurien produït en ingents quantitats poc després del Big Bang. Un nombre creixent d'experiments, cada vegada més sensibles, estan a la cerca d'aquestes partícules, com és l'observatori internacional d’Axions, liderat des del Centro de Astropartículas y Física de Altas Energias (CAPA) de la Universitat de Zaragosa. La detecció de l’axió seria un descobriment de primer nivell, amb grans conseqüències en física de partícules.
|
Igor García-Irastorza és llicenciat i doctor en físiques per la Universidad de Zaragoza on actualment és professor titular. Ha realitzat la seva carrera investigadora en el camp de la detecció de matèria fosca, física de neutrins i desenvolupaments de detectors de baix fons radioactiu com els usats en el Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC) per a aquestes recerques. En els últims 15 anys ha consolidat un grup de recerca reconegut internacionalment, des del qual ha participat en diversos projectes, especialment l'experiment CAST sobre la física d’axions, actiu des de fa dues dècades en el CERN. |
Dimecres, 28 d'abril, a les 20h, al nostre canal You tube
LA VIA LÀCTIA I LES SEVES TROBADES AMB ALTRES GALÀXIES, per Teresa Antoja
El mapa de posicions i velocitats de milions d'estrelles que Gaia ha aconseguit ha permès descobrir que la Galàxia va sofrir una pertorbació forta fa uns 500 milions d'anys de la qual encara avui s'està recuperant. La hipòtesi més acceptada és que va haver-hi una trobada pròxima amb la galàxia nana de Sagitari. Explicarem quina ha estat la petjada que ha quedat i que ens ha permès esbrinar aquest impacte passat. També discutirem com les dades de Gaia han revelat impactes més remots amb altres galàxies, en particular amb la galàxia Gaia-Enceladus que es va fusionar amb la nostra fa uns 10.000 milions d'anys.
|
Teresa Antoja és astrofísica i investigadora Ramón y Cajal en l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (UB). Es va doctorar en la UB en el camp de la cinemàtica de la Via Làctia, la seva especialitat. Va treballar tres anys en la seu de l'Agència Espacial Europea. Participa en el consorci de la missió Gaia en els processos de validació de les dades i verificació científica. També treballa en el desenvolupament del survey WEAVE del telescopi William Herschel de Canàries. |
Dimecres, 5 de maig, a les 20h, al nostre canal You tube
SEGURETAT ESPACIAL: DES DE L'OBSERVACIÓ D'OBJECTES DE RISC A LA PROVISIÓ DE SERVEIS, per Noelia Sánchez Ortiz
Les escombraries espacials constitueixen una preocupació creixent per a la seguretat de les missions espacials actuals i futures i per a la pròpia Terra. D'altra banda, els asteroides i el denominat clima espacial derivat de l'activitat solar també poden afectar negativament la seguretat espacial. L’Agència Espacial Europea ha finançat sistemes operacionals propis que permeten un seguiment detallat de totes aquestes contingències i eviten així danys i col·lisions.
|
Noelia Sánchez Ortiz és doctora en enginyeria aeroespacial. Ha estat responsable d'activitats de seguretat espacial en l'empresa espanyola Deimos Space fins a gener de 2021. S'ha dedicat a sistemes de vigilància de les escombraries espacials per a l'Agència Espacial Europea. Ha treballat també en el disseny de missions interplanetàries com BepiColombo i DonQuijote, precursor de la missió Hera-Dart. |
Dimecres, 12 de maig, a les 20h, al nostre canal You tube
L'ESPAI PRÒXIM, TAN LLUNY DE L'ÒRBITA I TAN LLUNY DEL SÒL, per José Mariano López Urdiales
Entre l'espai aeri i les LEO més baixes hi ha una zona meravellosa, plena d'oportunitats. Parlarem del que allí es pot fer, per a ciència, telecomunicacions i fins i tot turisme. També repassarem la història per a entendre per què no ha passat i què faria falta perquè passi.
|
José Mariano López Urdiales és enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de Madrid. on va obtenir el primer premi nacional fi de carrera. Té un MBA pel Col·legi d'Enginyers de París i un mestratge en ciències pel MIT (Massachusetts Institute of Technology). Ha desenvolupat la seva carrera en Ariane 5, en l'Agència Espacial Europea i en Boeing. Va ser director general de la Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai. El 2009 va fundar l'empresa espacial Zero 2 Infinity amb l'objectiu d'oferir viatges espacials a baixa altitud assequibles a un ampli públic. Actualment és el seu president. |
Dimecres, 19 de maig, a les 20h, al nostre canal You tube
OBSERVATORI D’ARECIBO: ASSOLIMENTS, CIÈNCIA I HISTÒRIA, per Abniel Machín. (Aquesta conferència s’oferirà en directe des d’Arecibo).
Es parlarà sobre la història de l'Observatori d’Arecibo donant èmfasi en els assoliments i ciències que s'estudiaven. També es parlarà sobre els esforços educatius que s’estan portant a terme, sobre els successos que van portar al col·lapse del radiotelescopi i el que desitgen fer en un futur.
|
Abniel Machín és doctor en ciències ambientals per la Universitat Ana G. Méndez, en Gurabo, Puerto Rico. Actualment és el director executiu del Centre de Ciències i Visitants de l'Observatori d’Arecibo. Li acompanyaran intermitentment el doctor Carlos M. Padín, que va ser fins fa poc rector de la Universitat Ana G. Méndez i un dels impulsors del nou projecte d’Arecibo, i Noemí Pinilla, actual científica principal adjunta de l'Observatori d’Arecibo. |
Dimecres, 26 de maig, a les 20h, al nostre canal You tube
EXOPLANETES AL VOLTANT D'ESTRELLES NANES: DELS PETITS ALS GEGANTS, per Juan Carlos Morales
CARMENES és un instrument instal·lat en el telescopi de 3,5 metres de Calar Alto que està especialment dissenyat per a la caça d'exoplanetes al voltant d'estrelles tardanes. Aquestes tenen l'avantatge que la seva massa és més petita en comparació a estrelles de tipus solar, la qual cosa afavoreix la detecció de planetes de tipus rocós. No obstant això, ha permès revelar que també es troben planetes gegants gasosos al voltant d'elles, desafiant els models de formació de planetes. S’exposaran aquí alguns dels descobriments més rellevants d'aquest projecte.
|
Juan Carlos Morales és investigador en l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Es va doctorar en 2010 en la Universitat de Barcelona amb un estudi de les propietats d'estrelles de baixa massa en sistemes binaris eclipsants. Va continuar la seva recerca en el camp dels exoplanetes, realitzant la seva etapa postdoctoral en l'Observatori de París i en l'Institut d'Astrofísica de París. Actualment treballa en l'anàlisi de les dades de CARMENES i en l'estudi de missions per a caracteritzar exoplanetes com Ariel. |