L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Conferències

Cada dimecres no festiu, de setembre a juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. La presència del conferenciant a l'auditori s'indica en cada cas. Pot ser virtual. Independentment, la sala està oberta al públic fins a completar l'aforament, segons normes covid en vigor. En tots els casos les conferències es transmeten en directe pel nostre canal  You  tube   

Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions i dels vídeos de les conferències
ja realitzades a les pàgines exclusives de la web.

 

LES MILLORS IMATGES DE L'OBSERVATORI AUSTRAL EUROPEU
Dimecres 5 d'octubre a les 20 h
A càrrec d'Albert Morral. Conferenciant present a la sala.   You Tube 

Confer 05 octubre 310L'Observatori Austral Europeu fa seixanta anys, i per commemorar aquesta gran fita repassarem les millors imatges que han sigut obtingudes amb aquest observatori. Veurem algunes de les fotografies més espectaculars que s'han fet dels astres fins avui en dia, gràcies a les quals s'han fet descobertes astronòmiques de primer ordre.   
 

 

Albert Morral va estudiar física a la Universitat de Barcelona, especialitat d'astrofísica. Des de fa 14 anys és el director científic de l'Astronòmica de Sabadell i treballa com a divulgador de l'astronomia.  

L’AVENTURA DEL METEORIT QUE VA CAURE A TERRASSA EL 1704
Dimecres 19 d'octubre a les 20 h
A càrrec de Jordi LLorca. Conferenciant present a la sala.  You Tube 

Confer 05 octubre 310

El dia de Nadal del 1704 un tros d’asteroide va originar una extraordinària bola de foc en travessar el cel i va originar una pluja de meteorits sobre Terrassa. Ara, més de tres segles després, han aparegut dos fragments guardats en un pot de vidre de la família Salvador, apotecaris que van aplegar una col·lecció científica molt important en una rebotiga del carrer Ample de Barcelona. Què va passar exactament? Quina interpretació va tenir la caiguda del meteorit a principis del segle XVIII? Com s’han trobat ara els fragments? Què hem descobert?  

Jordi Llorca és catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya on és el Vicerector de Recerca. Ha estat investigador en diverses universitats i centres de recerca, incloent l’Institut de Meteorits a Albuquerque, Estats Units. Ha escrit més de 400 articles científics i ha rebut el Premi Humbert Torres de divulgació científica pel llibre «Pedres que cauen del cel. L’impacte dels meteorits en la història i la ciència». Ha classificat més de 200 meteorits i participa en expedicions científiques a la recerca de meteorits a tot el món. La Unió Astronòmica Internacional ha batejat l’asteroide 2013 WD1 amb el seu nom..

UNA ALTRA PARADOXA RELATIVISTA
Dimecres 26 d'octubre a les 20 h
A càrrec de Joan Antoni Ros. Conferenciant present a la sala.  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Joan Antoni Ros ja ha fet fet diverses conferències en les que s'han vist paradoxes relativistes. Aquesta serà un altre exemple de com la relativitat captiva i posa en el límit el nostre coneixement de la física que governa l'Univers... Concretament, ens centrarem a veure si un objecte hi cap dins d'un altre. 

 

 

Joan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques, membre de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va coordinar el grup de blàzars durant deu anys. Ha escrit més de trenta articles científics i impartit nombrosos cursos i conferències..

UNA ALTRA SOLUCIÓ A LA PARADOXA DE FERMI
Dimecres 2 de novembre a les 20 h
A càrrec de Francesc Lozano. Conferenciant present a la sala.  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Procedim d'una evolució biològica i el nostre cervell és la caixa central de comandament. A partir d'ell i en societat, hem creat una eina adaptativa anomenada cultura. Sense ella ja no seríem aquí, donada la nostra fragilitat. Però, com molt bé va deixar clar Darwin, tot en el biològic és un joc entre l'adaptació i la supervivència. Potser doncs, per a aquest planeta, el problema som nosaltres. 

 

Francesc Lozano és biòleg, màster en humanitats i professor de sostenibilitat i economia circular a la Universitat Ramon Llull. “Speaker” i consultor internacional.

EARENDEL, L’ESTRELLA MÉS LLUNYANA
Dimecres 9 de novembre a les 20 h, Setmana de la Ciència
A càrrec de José María Diego. Conferenciant NO present a la sala.  You Tube 

Confer 05 octubre 310

El recent descobriment de Earendel, l'estrella més llunyana que ha pogut ser observada individualment fins avui, és només un exemple més d'estrelles a distàncies còsmiques que poden ser observades gràcies a l'efecte lent gravitatòria, el qual és capaç d'amplificar la llum d'aquestes estrelles milers de vegades. Veurem breument com funciona l'efecte lent gravitatòria que fa possible aquestes observacions i repassarem les ultimes (i primeres) estrelles que han estat descobertes gràcies a aquest fenomen. El telescopi espacial Hubble va descobrir les primeres, però el James Webb ja està descobrint altres estrelles molt distants i esperem que trenqui aviat el rècord establert per Earendel. 

José María Diego es va graduar en física en la Universitat de Cantàbria, on va realitzar la seva tesi doctoral. Ha treballat com a postdoc en la Universitat d'Oxford (UK) i en la Universitat de Pensylvania, Philadelphia, USA. Després de treballar un any en el MIT, a Boston, va tornar a Espanya (IFCA) amb un contracte Ramon i Cajal. Des de 2009 treballa en el CSIC en el IFCA com a investigador científic del CSIC. El seu tema principal de treball és l'estudi de la matèria fosca utilitzant l'efecte lent gravitatòria.

EL GRUP D'OCULTACIONS I LA MISSIÓ LUCY DE LA NASA, ELS ASTEROIDES TROIANS
Dimecres 16 de novembre a les 20 h
A càrrec de Carles Schnabel. Conferenciant present a la sala.  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Tant l'any anterior com enguany el Grup d'Ocultacions de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell (OCULTAAS) ha col·laborat de manera destacada en dues campanyes destinades a posicionar i a caracteritzar amb precisió l'asteroide troià (15094) Polymele. Es tracta d'un cos d'uns 21 km de diàmetre situat en el punt lagrangià L4 de l'òrbita de Júpiter, 60° per davant del planeta. Aquestes campanyes han anat acompanyades de resultats científics molt interessants, i també de sorpreses i anècdotes.  

Carles Schnabel és llicenciat en biologia, però es dedica professionalment a la divulgació de l’astronomia. Va ser director científic, vicepresident i actualment és president de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. És coordinador de les observacions d’ocultacions i col·laborador en l’elaboració de les efemèrides per la revista Astrum. I un més que actiu col·laborador en les conferències dels dimecres, de les quals ha realitzat més de 50!

UN PASSEIG PER L'UNIVERS: DEL BIG BANG A L'ORIGEN DE LA VIDA
Dimecres 23 de novembre a les 20 h
A càrrec de Miguel Mas. Conferenciant present a la sala.  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Revisarem el que hem après en les últimes dècades sobre l'explosió que va donar lloc a l'Univers, què sabem de la matèria i l'energia fosca, i com la "batalla" entre ambdues condiciona la seva posterior evolució i determinarà el seu futur. Així mateix, presentarem com la formació i evolució de la vida en la Terra sorgeix com un procés fisicoquímic més en paral·lel amb l'evolució de l'Univers, com la formació de les molècules complexes en el mitjà interestel·lar i l'aparició de planetes rocosos habitables com la Terra en els quals la vida va sorgir fa uns 3.500 milions d'anys. L'aventura continuarà en els pròxims anys a la cerca d'éssers vius en altres planetes. 

José Miguel Mas-Hesse és llicenciat en ciències físiques i doctor en astrofísica per la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat director del Centro de Astrobiología (CSIC-INTA), a Madrid, i actualment és cap del Departamento de Astrofísica del Centro de Astrobiología. El seu camp de treball se centra en l'astrofísica extragalàctica: processos de formació i evolució d'estrelles massives al llarg de la història de l'Univers.

ANTÀRTIDA: UNA FINESTRA A L’ESPERANÇA
Dimarts 29 de novembre a les 20 h. Conferència extra en coordinació amb la Agrupación Astronómica de Madrid
A càrrec de Javier Cacho. Conferenciant NO present a la sala.  You Tube 

Confer 05 octubre 310

S'acaben de complir 200 anys del descobriment de l'Antàrtida. La xerrada farà un recorregut per les expedicions que es van anar acostant al continent blanc. Des dels primers anys en què les matances de foques i balenes van portar a moltes espècies d'animals a la vora de l'extinció, fins a l'actualitat, quan un nou ordre s'ha instaurat a l'Antàrtida, convertint-la en un territori sense fronteres, un continent per a la pau i la ciència. 

 

Javier Cacho és científic, escriptor i divulgador. Ha estat investigador de la Comissión Nacional de Investigación del Espacio i membre de la primera expedició científica espanyola a l'Antàrtida, on va tornar en altres set ocasions, tres d'elles com a cap de la base antàrtica espanyola. És l'únic espanyol viu que, per decisió de la màxima autoritat internacional de recerca a l'Antàrtida, té una illa amb el seu nom a l'Antàrtida: “Cacho Island”.

ARTEMIS, RETORN A LA LLUNA
Dimecres 30 de novembre a les 20 h
A càrrec de Rafael Clemente. Conferenciant present a la sala.  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Més de mig segle després que Gene Cernan es convertís en l'últim home a trepitjar la Lluna, la NASA es prepara per a tornar allí. Artemis és un programa no exempt de polèmica que, si tot va bé, hauria d'enviar astronautes al pol sud lunar en 2024 o 2025. En aquesta xerrada es repassarà l'evolució d'aquests plans i els viatges que cal esperar en els pròxims anys. 

 

Rafael Clemente és enginyer industrial. Fundador i primer director del Museu de la Ciència de Barcelona, actual Cosmocaixa. Com a divulgador científic ha escrit llibres (el més recent, «Un petit pas per a [un] home») i nombrosos articles sobre exploració espacial en La Vanguardia, El País Digital i Llaura, així com col·laboracions en RAC1, la SER i Onda Cero.