Properes activitats
Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Conferències
Cada dimecres no festiu, de setembre a juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. La presència del conferenciant a l'auditori s'indica en cada cas. Pot ser virtual. Independentment, la sala està oberta al públic fins a completar l'aforament, segons normes covid en vigor. En tots els casos les conferències es transmeten en directe pel nostre canal You tube
| Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions i dels vídeos de les conferències ja realitzades a les pàgines exclusives de la web. |
RECERCA AMB EL TELESCOPI JOAN ORÓ DEL MONTSEC
Dimecres 1 de febrer a les 20 h.
A càrrec de Enrique Herrero. Conferenciant present a la sala i You Tube
Ens apropem a l’Observatori del Montsec, una infraestructura de recerca i tecnologia gestionada per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Aquest és el lloc on es troba el telescopi Joan Oró, un telescopi robòtic que participa any rere any en els programes de recerca en astrofísica, des del Sistema Solar fins al fenòmens observables en galàxies llunyanes. Ens endinsarem en la tecnologia que ha permès això i en alguns dels seus resultats científics més rellevants.
| Kike Herrero és doctor en física per la Universitat de Barcelona. La seva recerca com a astrofísic de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya s’ha centrat en els exoplanetes i l’astrofísica estel·lar. Estudia algunes propietats de les estrelles de baixa massa i treballa en projectes de cerca de planetes similars a la Terra entorn a aquestes. Actualment és director tècnic de l’Observatori del Montsec i un dels responsables de la robotització i l’explotació científica i tecnològica del telescopi Joan Oró. |
DARWIN I L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES
Dimecres 8 de febrer a les 20 h.
A càrrec d'Andreu Valls. Conferenciant present a la sala i You Tube
El dia 12 de febrer se celebra el dia de Darwin. Charles Darwin era un estudiant de teologia que aspirava a una rectoria rural per poder-se dedicar plàcidament a la seva passió per la caça i la recol·lecció de tota mena d'animals i plantes. Als 22 anys va rebre una invitació per embarcar-ser com a naturalista en un viatge de cinc anys que el Beagle faria per les costes d'Amèrica del Sud. A la tornada exposà una agosarada teoria sobre l'origen de les espècies que va modificar substancialment les propostes anteriors i que va trasbalsar per sempre més la visió de nosaltres mateixos en aquest món.
| Andreu Valls és enginyer industrial. Professionalment ha treballat en el camp de l'electrònica i informàtica aplicada al control industrial. Actualment centra el seu interès en la divulgació de la ciència i la tecnologia. |
ELS TRESORS DEL TERCER ARXIU DE LA MISSIÓ ESPACIAL GAIA
Dimecres 15 de febrer a les 20 h.
A càrrec de Carme Jordi. Conferenciant present a la sala i You Tube
La missió Gaia de l'Agència Espacial Europea ha publicat el tercer arxiu de dades que, igual que els dos anteriors, està sent una revolució per al coneixement de la nostra galàxia, el Sistema Solar i també galàxies externes i quàsars. En aquesta xerrada es farà una revisió del nou contingut de l'arxiu, posant èmfasi en el seu contingut espectroscòpic de baixa resolució (200 milions d'objectes) i mitjana resolució (1 milió d'objectes).
| Carme Jordi és catedràtica d'astronomia a la Universitat de Barcelona, és membre de l'Institut de Ciències del Cosmos, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva recerca es centra en l'estudi de cúmuls estel·lars i la nostra galàxia. Participa a la missió Gaia des dels inicis a finals dels anys 90, i és membre del Gaia Science Team, l'òrgan d'assessorament científic de l'Agència Espacial Europea. |
EL GRAN RELLOTGE DEL REI PERE EL CERIMONIÓS
Dimecres 22 de febrer a les 20 h.
A càrrec d'Eduard Farré. Conferenciant present a la sala i You Tube
L’any 1356 el rei Pere el Cerimoniós va unificar el seu regne i disposà d’astrolabis, rellotges d’arena, esferes celestes, noves taules astronòmiques i dels millors artesans que els feien: astrònoms, rellotgers i autors de mapamundis i astrolabis que es trobaven per totes les seves principals capitals. Només li faltava un gran rellotge de campanar, un nou instrument que començava a escampar-se per Europa i que havia d’afermar el seu poder davant la població urbana.
| Eduard Farré és llicenciat en humanitats. Ha estat durant trenta-vuit anys professor de l’Escola de Rellotgeria de Barcelona. Va ser president-fundador de la Societat Catalana de Gnomònica. |
L'ASTRONOMIA ESPANYOLA DES DE L'ESPAI
Dimecres 1 de març a les 20 h.
A càrrec de Ricard Casas. Conferenciant present a la sala i You Tube
L’estat espanyol està a l’Agència Espacial Europea (ESA) des de 1979. La seva contribució, en principi, era monetària i participava en alguns programes de recerca. En el transcurs del temps s’han mantingut tant la contribució econòmica com la recerca, però també hi ha hagut un augment en la involucració a la part tecnològica, el que ha portat a que els grups de recerca espanyols siguin, en certs casos, líders dels projectes i instruments. La qual cosa suposa un retorn de la inversió feta a l’empresa espanyola. Veurem uns exemples i el què ha d’esdevenir en un futur proper.
| Ricard Casas. Llicenciat amb grau en ciències físiques per la UAB i doctorat en astrofísica per la ULL en l'especialitat de física solar. Observador entre 1988 i 2000 de l'Instituto de Astrofísica de Canaries a l'Observatori del Teide. Director de l'observatori de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell entre el 2000 i el 2008. Des del 2008 treballa a l'Institut de Ciències de l'Espai i a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya en el grup de cosmologia observacional, participant en diferents projectes: PAU, DES, DESI i Euclid. En l'actualitat està involucrat en nous projectes espacials. |
RADIOASTRONOMIA AMATEUR PER A DETECCIÓ DE METEORS
Dimecres 8 de març a les 20 h.
A càrrec de Ramon Navès i Luis Rubio. Conferenciant present a la sala i You Tube
Es coneguda l'adaptació dels astrònoms amateurs a totes les tècniques d'observació al seu abast. S'explicarà com els amateurs poden endinsar-se en la radioastronomia per a detectar meteors de nit i de dia, tant des de la comprensió de la teoria com de la pràctica.
|
Luis Rubio és director de l'empresa STR-Astrum que es dedica a la construcció i manteniment d'observatoris astronòmics. És aficionat a l'astronomia i, últimament, amb especial atenció a la radioastronomia amateur. Ramón Navès és expert astrònom amateur. Ha explorat tot tipus d'objectes astronòmics i observacions. Disposa d'una àmplia experiència en instrumentació i tècniques d'observació orientats a les diferents branques de l'anàlisi de dades astronòmiques. I ajuda a tot aquell que li ho demana per a posar a punt un telescopi. |
SUPERCONDUCTORS PER AJUDAR A ENTENDRE L’UNIVERS
Dimecres 15 de març a les 20 h.
A càrrec de Lourdes Fàbrega. Conferenciant present a la sala i You Tube
Els materials superconductors poden constituir detectors de radiació i de partícules extremadament sensibles, capaços de detectar energies molt petites amb una precisió sense precedents. Per això s'han convertit en elements bàsics d'una nova generació d'instruments destinats a entendre millor l'Univers. En aquesta xerrada es repassaran les característiques dels superconductors, els tipus bàsics de detectors que es poden fabricar amb ells i algunes de les seves aplicacions. Es presentaran diversos observatoris i equipaments que en fan ús per a astrofísica i cosmologia, i dos instruments específics en desenvolupament: un per a Athena, el futur observatori de raigs X de la ESA, i un altre per a la cerca de matèria fosca lleugera.
| Lourdes Fàbrega es doctora en física per la Universitat de Barcelona i científica a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), pertanyent al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Està especialitzada en materials superconductors, tot i que en el transcurs de la seva carrera ha treballat amb heteroestructures de funcionalitats diverses. La seva activitat actual se centra en el desenvolupament de detectors superconductors per a aplicacions en els camps de l'astrofísica, cosmologia i comunicacions quàntiques. |
ESTRELLES ZOMBI I DEGENERADES: UNA PASSEJADA PEL CEMENTIRI ESTEL·LAR
Dimecres 22 de març a les 20 h.
A càrrec de Arnau Rius. Conferenciant present a la sala i You Tube
Quan a l’interior d’una estrella s’acaba el combustible nuclear, deixa de generar energia i diem que l’estrella «ha mort». Ara bé, la mort d’una estrella no és ni única ni definitiva... Les estrelles generen cadàvers molt diferents i interessants en diversos sentits: nanes blanques, estrelles de neutrons i, fins i tot, forats negres. En aquesta xerrada es parlarà d’aquests objectes estel·lars estranys, de l’origen a partir de la mecànica quàntica i de les observacions astronòmiques que ens n’han confirmat l’existència.
| Arnau Rius és físic nuclear teòric que estudia sistemes quàntics de molts cossos a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona des del 2021. Va començar amb un doctorat a la UB seguit d’una estada postdoctoral a la Universitat Estatal de Michigan (EU). El 2009 es va traslladar a la Universitat de Surrey (Regne Unit) on va ser investigador Marie Curie, STFC Advanced Fellow i professor lector. |
ELS XOCS CÒSMICS MÉS GRANS DE L'UNIVERS
Dimecres 29 de març a les 20 h.
A càrrec de Paola Domínguez. Conferenciant no present a la sala i You Tube
Durant els últims anys radio astrònoms han observat xocs gegants en els objectes més grans que coneixem: cúmuls de galàxies. Aquests xocs són molt més grans que la nostra galàxia i els identifiquem mitjançant la seva emissió en les freqüències de ràdio i raigs X. L'origen d'aquests xocs està lligat a la formació dels cúmuls de galàxies. Sabem que la gravetat inevitablement ocasiona col·lisions de cúmuls de galàxies i és durant aquests esdeveniments súper energètics que aquests xocs es generen. A causa del seu origen, aquests objectes espectaculars han estat sobrenomenats “radio relíquies”. Es farà un recorregut per la història d'aquests objectes i es comentaran els grans misteris sobre el seu origen que mantenen desconcertada la comunitat científica.
| Paola Domínguez és doctora en astrofísica per la Universitat d'Hamburg. Va realitzar el màster en astrofísica en l'Institut d'Astronomia Argelander, en la Universitat de Bonn, i prèviament es va llicenciar en física en la Universitat Autònoma de Mèxic. Ha aconseguit diverses beques, entre elles la doctoral en la Universitat d'Hamburg i la de llicenciatura en la Universitat de Mèxic. A més de la seva experiència com a professora és membre del Consell d'Estudiants del Clúster d'Excel·lència “Quàntum Universe” de la Universitat d'Hamburg. La seva recerca se centra en com evolucionen els camps magnètics en la formació de cúmuls de galàxies i, més recentment, en l'emissió de ràdio provinent d'aquests cúmuls.. |