Properes activitats
Apod
| La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Conferències
Cada dimecres no festiu, d'octubre a juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. Sempre són a les 8 de vespre. L'entrada és lliure i gratuïta, tot i que l'aforament és limitat.
| Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions de les conferències ja realitzades a les pàgines exclusives de la web. |
Dimecres, 23 de maig de 2018, a les 20 h:
CARACTERITZACIÓ D’EXOPLANETES I ASTROBIOLOGIA, per Pilar Montañés.
Durant centenars d'anys, el Sistema Solar i els seus cossos planetaris van ser l'únic exemple en el qual basar els nostres models de formació i evolució de planetes. Amb el descobriment dels exoplanetes ha sorgit una major diversitat de tipus i arquitectures de sistemes. No obstant això, els planetes del Sistema Solar segueixen sent el nostre millor banc de proves per comprendre la física planetària i interpretar les observacions de molt baix senyal dels exoplanetes. Es posarà en context l'estat actual de la recerca dels planetes extra solars mostrant com els nostres planetes veïns són utilitzats com a banc de proves. Es prestarà especial atenció a l'únic planeta conegut fins al present en la nostra galàxia per albergar vida, la Terra, i s'exposaran els enfocaments actuals per a la determinació de possibles biosenyals en exoplanetes detectables des de la nostra distància.
|
Pilar Montañés és llicenciada en ciències físiques per la Universitat de La Laguna, Tenerife. Va realitzar la seva tesi doctoral en l'Observatori d'Armagh, a Irlanda del Nord, en 2002. Va obtenir el premi Fullard de l'Observatori de Dudley, Nova York, el 2002 per la seva proposta sobre espectroscòpia del costat fosc lunar com a mètode de caracterització de l'atmosfera terrestre. Ha estat investigadora post-doctoral en l'Observatori Solar Big Bear, Califòrnia, i astrònoma de suport de l'Institut d'Astrofísica de Canàries. Investigadora Severo Ochoa entre 2013 i 2016 i en l'actualitat és investigadora contractada pel satèl·lit CHEOPS. Treballa en la detecció i caracterització d'exoplanetes i en l'observació de cossos del Sistema Solar com a banc de dades per a la caracterització d'exoplanetes. |
Dimecres, 30 de maig de 2018, a les 20 h:
FORATS NEGRES DE MASSA INTERMÈDIA, per Mar Mezcua.
Els forats negres de massa intermèdia es creu que són les llavors a partir de les quals creixen els forats negres súper massius i són necessaris per explicar la seva l'existència quan l'Univers amb prou feines tenia 0,8 bilions d'anys. Aquells forats negres llavor hauríem de detectar-los ara en galàxies properes. S’explicarà què són els forats negres de massa intermèdia, per què són importants, i on podem trobar-los avui dia (p. ex. en galàxies nanes, en cúmuls d'estrelles) i com (p. ex. detectant la descomposició d'una estrella engolida per un forat negre de massa intermèdia o mitjançant ones gravitacionals).
|
Mar Mezcua és doctora en ciències naturals amb especialitat en física i astrofísica. Investiga particularment l'astronomia extragalàctica sota diferents longituds d'ones. És experta en observacions en rajos X (Chandra). Per aquests treballs ha estat a Mont-real, Cambridge, Canàries, etc., i actualment exerceix a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. |
Dimecres, 6 de juny de 2018, a les 20 h:
PRIMERES ESQUERDES EN L’EDIFICI DEL MODEL ESTÀNDARD DE LES PARTÍCULES, per Joaquim Matías.
Des de 2013 fins ara, primer a l'experiment LHCb (Large Hadron Collider, CERN, Suïssa) i posteriorment a Belle (Japó) s’ha observat un conjunt intrigant d’anomalies, és a dir, desviacions respecte les prediccions del model estàndard de les partícules en unes desintegracions anomenades rares. El més remarcable d’aquestes evidències es la coherència que mostren entre elles i l’augment de la seva significància estadística a mida que tenim accés a noves mesures. Aquestes tensions ofereixen informació sobre algunes de les característiques que la teoria fonamental de la física de partícules ha d’incorporar i apunten a un canvi de paradigma respecte al model estàndard que anomenem «nova física». Explicarem quines són aquestes anomalies, la seva interpretació, cap a on apunten i quin és el següent pas per confirmar-les definitivament.
|
Joaquim Matías es catedràtic i cap del Grup de Física Teòrica del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l'Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). Es va doctorar a la Universitat de Barcelona l’any 1995 i va treballar posteriorment a l'Institut de Física Galileo Galilei i a la SISSA (Itàlia), CERN (Suïssa) i al RWTH d’Aachen (Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule, Alemanya). És autor de 84 articles de recerca i treballs de divulgació. Ha estat convidat com a assessor per diverses agències internacionals així com per la Research European Agency de la Comissió Europea. Ha treballat en física del Higgs, neutrins, problema de la constant cosmòlogica i física de desintegracions rares de mesons B. |
Dimecres, 13 de juny de 2018, a les 20 h:
EL CAMÍ DE LA DETECCIÓ DE LES ONES GRAVITATÒRIES I LA SEVA TROBADA AMB LA LLUM, per Isabel Cordero
Intentarem entendre que són les ones gravitatòries i com hem aconseguit arribar a detectar-les. La informació que ens proporcionen, en combinació amb la informació que ens arriba a través de la llum en las seves diferents freqüències, ens permet entendre una mica millor l‘Univers que ens envolta.
|
Isabel Cordero és llicenciada en matemàtiques i doctora en astrofísica per la Universitat de València (2009). Investigadora postdoctoral en l‘Institut Max-Planck d‘Astrofísica en Garching (Munich, Alemania) i en l’Observatori de Paris-Meudon (Paris), a les Universitats de Lieja i Namur, a Bélgica. Actualment és professora de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València, àrea de Matemàtiques Aplicades. Investiga en el camp de la matemàtica aplicada y de la astrofísica, amb especial interès en la relativitat numèrica i les ones gravitatòries. Dedica gran part del seu temps a divulgació i comunicació. És membre de la junta directiva de la Sociedad Española de Relatividad y Gravitación. |
Dimecres, 20 de juny de 2018, a les 20 h:
COMPOSICIÓ DE L'UNIVERS, per Joan Antoni Ros
Des de ja fa quasi dues dècades, tot i que hi ha grans desconeixences, s'estan afiançant els components de l'Univers i l'aportació de cadascú. En aquesta conferència repassarem les coses que sabem i les que ignorem!
|
Joan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques. Durant molts anys va ser responsable del grup de fotometria de blàzars de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, i col·laborador habitual en cursos i conferències. |
Dissabte, 30 de juny de 2018:
CONFERÈNCIA ESPECIAL DIA DE L'ASTEROIDE
Avui a partir de les 20 hores us oferim la conferència en directe en streaming des de l'Auditori de l'Astronòmica.
Si no ho podeu veure, accediu al canal YouTube de l'Astronòmica per a seguir-ho en directe.
|
La conferència es transmetrà en la llengua en la que ha estat preparada pel conferenciant. |