L'UNIVERS EN SONS: EXPLORANT EL MON A TRAVÉS DE LA SONIFICACIÓ
Dimecres 13 de desembre a les 19 h.
A càrrec de Rubén García Benito. Conferenciant present a la sala i You Tube
L'astronomia i la recerca solen centrar-se en el visual, excloent a persones amb discapacitat visual i limitant l'anàlisi. La sonificació sorgeix com a disciplina que representa dades a través del so, promovent una ciència més inclusiva, obrint noves vies d'exploració i accés a la ciència per a tots, demostrant que el so és una fascinant i poderosa alternativa en la divulgació i recerca. En aquest viatge sonor escoltarem dades invisibles i sons de l'Univers silenciós.
Rubén García Benito és científic titular en l'Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA, CSIC). La seva àrea de recerca abasta l'evolució de galàxies, les poblacions estel·lars i el mitjà interestel·lar. A més, és sinòleg especialitzat en història de la ciència en l'antiga Xina, amb particular interès en l'astronomia, matemàtiques i el seu vincle amb la música. Músic de formació clàssica, aviat se sentí atret per la música antiga entre Europa i Àsia, camp en el qual actualment desenvolupa la seva activitat musical. Impulsat pel seu desig de derrocar barreres i explorar vies alternatives de recerca, fundà CosMonic, un projecte de sonificació que usa dades científiques per a divulgació, expressió artística i anàlisi científica. |
UN UNIVERS ESPECTACULAR
Dimecres 20 de desembre a les 19 h.
A càrrec de Josep Maria Oliver. Conferenciant present a la sala i You Tube
La tecnologia aplicada a la fotografia astronòmica avança molt de pressa i ens ofereix imatges de l'Univers que ens el mostren molt diferent de com el vèiem no fa tant de temps. Imatges espectaculars, sorprenents, obtingudes amb instruments gegantins, amb telescopis espacials... o amb simples teleobjectius d'aficionat. Veurem una selecció d'imatges dels últims quatre anys.
Josep M. Oliver va ser cofundador i ex president de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Actualment és responsable de les publicacions. Autor de diverses obres i treballs sobre divulgació i sobre història de l'astronomia. Premi Flammarion de la Société Astronomique de France.. |
CAP A UNA NOVA ERA DE PARTÍCULES EXÒTIQUES
Dimecres 10 de gener, a les 19 h.
A càrrec de Raquel Molina. Conferenciant present a la sala i You Tube
En els últims anys s'han descobert més de 60 partícules noves en el LHC, inclòs el bosó de Higgs. Moltes d'aquestes partícules són fruit de la complexitat i riquesa a la qual pot donar lloc la interacció forta. En aquesta xerrada es donaran algunes claus sobre què és la interacció forta i de què tracten aquests recents descobriments. Estarem davant una nova taula periòdica d'hadrons?
Raquel Molina és doctora en física, professora contractada a la Universitat de Valencia (UV). La seva investigació està relacionada amb Teories de Camps Efectius i aplicacions a lattice QCD. L’enfocament principal és l’estudi d’hadrons, amb èmfasi en estats exòtics. És membre del Grup d'Hadrons i Teoria Nuclear de l'IFIC, Institut de Física Corpuscular, UV. Va fer un postdoc a la Universitat d'Osaka, al Japó, i un altre a la Universitat Georges Washington, als Estats Units. |
LES OMBRES DELS FORATS NEGRES
Dimecres 17 de gener, a les 19 h.
A càrrec de Mercè Guerrero. Conferenciant present a la sala i You Tube
L’abril del 2019 es va publicar la primera imatge directa d’un forat negre. Les implicacions d’aquest tipus d’imatge són essencials per comprendre millor la interacció gravitatòria ja que ens permet observar el que passa molt a prop de l’horitzó d’un forat negre. Es parlarà del fenomen darrere de les ombres d'un objecte compacte i de la seva importància.
Mercé Guerrero és doctora en física. Va ser membre de la Junta Directiva de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va estudiar la carrera i el màster a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’especialitat en física de partícules, gravetat i cosmologia. El 2019 va començar el doctorat a la Universitat Complutense de Madrid sobre objectes compactes en un tipus de gravetat modificada. Actualment és investigadora visitant a la UAB, on col·labora amb membres del consorci de MAGIC. |
EL CENS DELS CÚMULS ESTEL·LARS
Dimecres 24 de gener, a les 19 h.
A càrrec de Carme Jordi. Conferenciant present a la sala i You Tube
Les dades astromètriques i fotomètriques de la missió Gaia de l'Agència Espacial Europea han permès d'identificar milers de cúmuls estel·lars desconeguts i confirmar que alguns dels cúmuls catalogats anteriorment són simplement asterismes. A la xerrada es farà una revisió del que coneixem de la població de cúmuls, la seva completitud i incompletitud.
Carme Jordi ha estat catedràtica d'astronomia a la Universitat de Barcelona i és membre de l'Institut de Ciències del Cosmos, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva recerca es centra en l'estudi de cúmuls estel·lars i de la nostra galàxia. Participa a la missió Gaia des dels inicis, a finals dels anys 90, i és membre del Gaia Science Team, l'òrgan d'assessorament científic de l'Agència Espacial Europea. |
ESCOLTANT L'UNIVERS: ÚLTIMS AVANÇOS AMB LES ONES GRAVITACIONALS
Dimecres 31 de gener, a les 19 h.
A càrrec d'Alicia Sintes. Conferenciant present a la sala i You Tube
L'astrofísica viu una època revolucionària: noves tècniques, instruments i teories estan donant per primer cop respostes veraces i coherents a les grans preguntes que es fa la humanitat des de fa segles. Es parlarà de les ones gravitacionals, captades per primera vegada el 2015, i una de les fites científiques més importants d'aquest segle. Permetran obrir una finestra nova al Cosmos que podria revolucionar la comprensió de l'Univers en què vivim. S’explicarà què són aquestes ondulacions de l'espai-temps, com es detecten i quina informació ens aporten.
Alicia Sintes és doctora en física per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i catedràtica a l'àrea de física teòrica. Investiga en el camp de l'astronomia d'ones gravitacionals i és una experta en la posada a punt de detectors interferomètrics, en l'estudi i la recerca d'estrelles de neutrons i sistemes binaris de forats negres. Es va unir a la Col·laboració Científica LIGO el 1997, i és membre del consell LLIGO- així com del Consorci LISA. Ha rebut nombrosos premis. |