L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

POT UN ASTRÒNOM AMATEUR DESCOBRIR UN COMETA? UNA EXPERIÈNCIA REAL INOBLIDABLE
Dimecres 21 de febrer, a les 19 h. 
A càrrec de Jordi CamarasaConferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Astrònoms amateurs poden descobrir molts objectes celestes com a objectes pròxims a la Terra, o supernoves. El conferenciant parlarà del procés que li va portar a descobrir un cometa la tardor passada. És el fruit de la seva col·laboració amb un altre astrònom, Grzegorz Duszanowicz, una experiència inoblidable.

 

Jordi Camarasa és de Sabadell. Als 12 anys va començar a interessar-se per l'astronomia. Més tard es va afiliar a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va crear el seu propi observatori en 1994 a casa dels seus pares. En 2007 va construir el seu observatori en la seva actual casa, MPC B49. Treballa amb el seu planetari que viatja a les escoles de Catalunya, on explica conceptes d'astronomia. Ha realitzat molts seguiments d'objectes NEO, tenint una gran experiència en aquest tema. També s'ha interessat per les supernoves. Des d'abril de 2022, va començar a col·laborar amb Grzegorz Duszanowicz, polac afincat a Suècia, treballant des del seu observatori L87. Ambdós han descobert 37 objectes pròxims a la Terra, un cometa i una supernova.

ELS ACCELERADORS DE PARTÍCULES PER A L'ESTUDI DE LA FÍSICA FONAMENTAL I LES SEVES APLICACIONS PER A LA SOCIETAT
Dimecres 28 de febrer, a les 19 h. 
A càrrec de Martine BosmanConferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Els acceleradors de partícules es van desenvolupar durant el segle XX motivats principalment per la recerca fonamental de l'estructura de la matèria. Els seus assoliments han estat molts fins a completar el Model Estàndard de la Física de Partícules, amb el descobriment del bosó de Higgs en el gran col·lisionador de protons del CERN (LHC) a Ginebra. En paral·lel, l'ús d'acceleradors s'ha desenvolupat per a aplicacions mèdiques i industrials per a la societat. Es presentarà la història dels acceleradors per a la física de partícules, els assoliments més recents i possibles futurs projectes, i una descripció general de les aplicacions.

Martine Bosman és catedràtica de recerca emèrita de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en física per la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). Ha desenvolupat la seva carrera en l'àmbit de la física de partícules. Va ser investigadora del CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) a Ginebra, del Max Planck Institute de Múnic, del Stanford Linear Accelerator Center (SLAC) de Stanford (EUA) i del IFAE on va ser investigadora principal del grup d'ATLES, un dels dos grans experiments del LHC en el CERN entre 2004 i 2009. Va ser presidenta del Consell de Col·laboració Internacional d'ATLES entre 2011 i 2014.


CAVALCANT A LLOMS D'UN FOTÓ
Dimecres 6 de març, a les 19 h. 
A càrrec de Joaquín Alvaro. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 06 marc 311

Les paradoxes de l'espai-temps a l'empara de la relativitat especial són múltiples i variades. En aquesta ocasió intentarem veure l'Univers des del particular sistema de referència d'un fotó, procurant evitar la ficció i fent ús només de les lleis de la física. «Una paradoxa amb la qual vaig topar ja als setze anys: si corro darrere d'un llamp de llum a la velocitat ‘c’, hauria de percebre el llamp lluminós com un camp magnètic estacionari, encara que espacialment oscil·lant, però això no sembla existir en l'experiència ni resultar de les equacions de Maxwell».

Joaquín Álvaro és llicenciat en ciències físiques. Doctorat en física teòrica. Divulgador de l'astronomia i la física. Soci fundador i president actual de AstroCuenca. En l'actualitat, president de la Federació d'Associacions Astronòmiques d'Espanya, membre de la Comissió PROAM de la SEA, membre del comitè que coordinada el Node Ibèric (Espanya i Portugal) de la Europlanet Society i membre de la Societat Europea d'Astronomia (EAS).


L'OCULTACIÓ DE BETELGEUSE DEL PASSAT MES DE DESEMBRE
Dimecres 13 de març, a les 19 h. 
A càrrec de Carles Schnabel. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

El 12 de desembre l'asteroide (319) Leona va amagar l'estrella principal de la constel·lació d'Orió durant uns segons. Observadors de tot el món es van situar al llarg de la franja d'ocultació, part de la qual va passar pel sud de la Península Ibérica. El Grup d'Ocultacions de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell no només hi va ser, sino que conjuntament amb l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, l'Observatori de París i la IOTA, va ajudar en la organització i assistència dels equips. Actualment també està col·laborant en la compilació i la reducció de l'ingent quantitat de dades recollides.

Carles Schnabel és llicenciat en biologia, però es dedica professionalment a la divulgació de l’astronomia. Va ser director científic, vicepresident i actualment és president de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. És coordinador de les observacions d’ocultacions i col·laborador en l’elaboració de les efemèrides per la revista Astrum. I un més que actiu col·laborador en les conferències dels dimecres, de les quals ha realitzat més de 50!


SUPERNOVA: MORT EXPLOSIVA D'UNA ESTRELLA
Dimecres 203 de març, a les 19 h. 
A càrrec de Rosario López. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Un petit percentatge d'estrelles acaben la seva vida amb una potent explosió. A causa de l'augment de la seva lluentor, desenes de magnituds en òptic, es fan visibles com una «estrella nova», per la qual cosa Walter Baade i Fritz Zwicky en 1931 van adoptar el terme de SUPERNOVA per a aquests esdeveniments. Una supernova pot provenir del col·lapse gravitatori d'una estrella massiva o bé de l'explosió termonuclear en una nana blanca d'un sistema binari, que rep matèria de la seva companya, «thermonuclear supernova». L'anàlisi de la seva corba de llum i el seu espectre en diferents èpoques permeten obtenir informació valuosa sobre el progenitor de la supernova.

M. Rosario López és llicenciada i doctora en física per la Universitat de Barcelona. Professora titular del Departament de Física Quàntica I Astrofísica de la Universitat de Barcelona. Membre de l'Institut de Ciències del Cosmos, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i de la Societat Espanyola d'Astronomia. És experta en adquisició i anàlisi de dades en els dominis òptic i infraroig. Principals línies de recerca: caracterització de supernoves a partir d'espectroscòpia òptica. Abordatge multifreqüència d'esdeveniments de formació estel·lar i la seva influència en el mitjà circumestelar.


LA MÀGIA DE L'AIGUA
Dimecres 3 d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Xavier Giménez. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el paper primordial de l’aigua. És el compost més abundant a l’Univers i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i que és abundant, és una substància estranya, de la qual es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid i aquesta propietat permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser una substància molt corrosiva; és un líquid que ho travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors... Voleu saber per què?

Xavier Giménez és professor titular del Departament de Ciència de Materials i Química Física des del 1993. Docent en química ambiental i química física de materials, i investigador en simulació computacional de reaccions químiques i en innovació docent. Ha investigat a la Universitat de Perusa (Itàlia), al Centre Nationale de Recherche Scientifique (CNRS) de París i a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Autor d’un centenar d’articles científics, també exerceix com a divulgador. Col·laborador habitual en mitjans de comunicació (TV3, 8tv, BTV, Catalunya Ràdio, El País, La Vanguardia...) en temes de divulgació científica i actualitat universitària.


A DINS D'UN FORAT NEGRE
Dimecres 10 d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Joan Antoni Ros. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

La nostra física només ens permet estudiar el que passa fins a prop de l'horitzó de successos; així, els forats negres segueixen sent un gran misteri... Però des dels anys 60 disposem d'uns elegants diagrames que ens permeten somiar desafiar l'espai i el temps...

 

 

Juan Antonio Ros és llicenciat en ciències físiques. Va coordinar el Grup de Blàzars de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell durant deu anys. Ha escrit més de trenta articles científics i ha impartit nombrosos cursos i conferències.


TAFANEJANT LA LLUNA
Celebració del 64è aniversari de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.
Lliurament de diplomes als socis de 50 y 25 anys.
Dimecres 17 d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Jaume Sacasas. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

La Lluna, el nostre veí còsmic més pròxim, sempre ha causat fascinació a les ments sensibles per les belleses de la natura. Qui no ha quedat captivat davant un esplendorós pleniluni amb el nostre astre germà en un paisatge bucòlic? Us guiarem a través de detalls no massa vistosos però no menys interessants que us serveixin de referència per tal que vosaltres podeu esbrinar-ne de nous que anireu descobrint amb paciència i constància, qualitats indispensables per a la pràctica de l’astronomia. Galileu ja va dir que «és un espectacle formós i enlluernador contemplar el cos de la Lluna».

Jaume Sacasas. Expresident de la Secció de Meteorologia i Astronomia del Museu Municipal de Badalona, i exmembre de la Junta Directiva de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. S'apassiona des de la seva joventut per la Lluna, que no té cap secret per a ell. Forma part del públic més assidu de les conferències dels dimecres.


NÜWA, COM EXPANDIR-NOS PEL SISTEMA SOLAR SENSE DEIXAR-HI LA PELL
Dimecres 24d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Miquel Sureda. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

La ciència i la ficció fa temps que imaginen futurs en els quals la humanitat habita la Lluna, Mart i altres mons del Sistema Solar. En el present moltes persones treballen per a desenvolupar les tecnologies necessàries per a aconseguir-ho, però els aspectes socioeconòmics estan, encara, molt poc estudiats. En aquesta xerrada, abordarem els aspectes socials, econòmics i culturals que poden donar context a la futura expansió de la humanitat pel Sistema Solar.
 

Miquel Sureda és físic, enginyer aeroespacial i PhD en propulsió espacial. Desenvolupa la seva tasca professional com a professor a l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. Coordina màsters. La seva especialitat inclou exploració espacial, disseny de naus espacials i astrofotografia.