Grups Astrofotografia Imatges i la seva tècnica Les aus: el Cigne i l'Àguila; M 16 i M 17
Aquest mes em referiré a una imatge d'una zona molt fotografiada. Aquesta foto és un mosaic de dos panells quadrats situats en vertical.
Habitualment, M 16, la nebulosa de l'Àguila, localitzada en la constel·lació de Serpens, té suficients atractius com per ser fotografiada amb qualsevol distància focal i tant en banda ampla (LRGB) com en banda estreta (Hα, OIII, SII).
La zona central, que en les fotografies de banda ampla es veu gairebé tan vermellosa com la resta de la nebulosa, és clarament visible com més blavosa en les fotografies de banda estreta a causa de la forta senyal d'emissió de OIII present. A la zona més central és on es troben els famosos «Pilars de la Creació», una zona molt fotografiada i la imatge presa amb el Telescopi Espacial Hubble va iniciar a molts astrofotògrafs a la banda estreta.
Al seu voltant s'observen nebuloses addicionals d'emissió de HII, vermelloses, com IC 4703, així com el cúmul obert NGC 6611, que té més de 8.100 estrelles i es localitza al nord-oest dels Pilars. M 16 és una zona de molt activa creació d'estrelles.
La nebulosa del Cigne, M 17, és una mica menys espectacular (i per tant fotografiada menys freqüentment). Com en el cas de M 16, les fotos en banda ampla solen presentar poc contrast de color i són, gairebé íntegrament, vermelloses o amb zones blanques. En banda estreta les diferències d'intensitat de l'emissió de OIII fan que apareguin molts matisos de verds blavosos a solapar-se amb els vermells i blancs (de les zones d'igual intensitat d'Hα i SII (vermells) amb OIII (verd-blavós). Aquesta nebulosa es troba a la constel·lació de Sagittarius i també és una regió d'alta creació d'estrelles. També té un cúmul obert embegut en la nebulosa (NGC 6618, amb unes 800 estrelles) que, com NGC 6611 a M 16, segueix ampliant el seu nombre a mesura que es creen estrelles noves. De fet, el 2009 es va calcular que unes mil estrelles estan en procés de formació en aquesta nebulosa...
A la foto d'aquest mes, presa amb un telescopi de camp ampli, he utilitzat la tècnica que ja vaig descriure a l'ASTRUM núm. 288 (novembre 2017) per al Núvol Major de Magallanes: «enriquir» una fotografia de camp ampli amb fotos addicionals de zones concretes preses amb un telescopi de 50 cm (molta més resolució), per M 16 i amb un altre telescopi de 43 cm per a M 17. La foto va ser seleccionada com APOD del 24 d'agost de 2017.
Es pot veure aquesta foto a: https://astrodrudis.com/portfolio/messier-16-messier-17-and-messier-18-2/ i les fotos d'alta resolució utilitzades en les regions interiors:
M 16: https://astrodrudis.com/m-16-ngc-6611-the-eagle-nebula/
M 17: https://astrodrudis.com/messier-17-the-omega-nebula/
La foto de camp ampli la vaig prendre amb un telescopi TOA de 130 mm, f/5,7, equipat amb una càmera SBIG STX16803, i les d'alta resolució amb un telescopi Planewave CDK de 51 cm (20 "), f/6,8, (M 16), amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx, i M 17 amb un Planewave CDK de 43 cm (17 "), f ,8, amb una càmera igual, situats tots en el SSO (Siding Spring Observatory, Coonabarabran, Austràlia). El processat va ser el tradicional amb CCDStack i Photoshop CC2018, assignant als filtres de banda estreta dels colors «naturals» (Hα: vermell i 15% blau; OIII: verd i blau; SII: vermell).
Per a qualsevol dubte o pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
