L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

24 maig 2022

noticia forat negre2022 05 24Una investigació participada per l'Observatori de París–PSL ha detectat gas molecular a la galàxia 3C186 que confirma que el forat negre supermassiu va ser expulsat de la galàxia a 2.000 km/s i és a una distància de 24.000 anys llum. Aquestes expulsions es produeixen quan dues galàxies es fusionen i els seus forats negres es fusionen de manera fortament anisòtropa; això genera ones gravitacionals amb un pols de retrocés del forat negre resultant que serà expulsat. Fins ara no s'havia realitzat una detecció inequívoca d'aquests desplaçaments. Per intentar detectar-los un equip va estudiar 3C186, una font de ràdio extragalàctica poderosa, situada a 8.000 milions d'anys llum. Van poder descobrir un disc d'emissió de CO que gira al voltant del centre de la galàxia. Aquest disc conté un radio quàsar que està desplaçat del centre de la galàxia, i que s'allunya de la galàxia a 2.000 km/s. Més informació al PSL.

Add a comment

12 maig 2022

noticia forat negre2022 05 12En conferències de premsa simultànies s'ha presentat la primera imatge del forat negre supermassiu situat al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, anomenat Sgr A*. Aquest resultat proporciona proves aclaparadores que l'objecte és sens dubte un forat negre i aporta valuoses pistes sobre el funcionament de tals gegants, que suposadament ocupen el centre de la majoria de les galàxies. La imatge va ser produïda per un equip de recerca global anomenat Event Horizon Telescope (EHT) Collaboration, utilitzant observacions d'una xarxa mundial de radiotelescopis. Igual que al forat de M87, no el podem veure perquè és completament fosc; veiem l'anomenada “ombra” envoltada per una estructura brillant en forma d'anell. És sorprenent que coincideix la mida de l'anell amb les prediccions de la teoria de la relativitat general d'Einstein. Els dos forats negres tenen un aspecte força similar, tot i que el del centre de la nostra galàxia és més de mil vegades més petit i lleuger que M87*. Aquest treball ha estat força més difícil que el de M87*, tot i que Sgr A* està molt més a prop nostre. El gas que hi ha a les proximitats dels forats negres es mou a la mateixa velocitat -gairebé tan ràpid com la llum- al voltant de Sgr A* i M87*. Però mentre que el gas triga entre dies i setmanes a orbitar al voltant de M87*, a Sgr A* completa una òrbita en qüestió de minuts. Més informació a ESO i IAA.

Add a comment

11 maig 2022

noticia nova2022 05 11Quan estrelles com el Sol consumeixen tot el seu combustible, s’encongeixen per formar nanes blanques. De vegades, aquestes estrelles mortes tornen a la vida en una explosió termonuclear i produeixen una bola de foc que emet una intensa radiació de raigs X. Ara, un equip de recerca liderat per la Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg (FAU) i del qual forma part Glòria Sala, investigadora del Grup d'Astronomia i Astrofísica de la UPC i de l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha pogut observar, per primera vegada, aquesta explosió de llum de raigs X. Les noves són explosions termonuclears de la matèria acumulada sobre una nana blanca. El material s’expandeix ràpidament i, en poques hores, causa un augment de la magnitud visible de l’estrella. Les teories preveien que les altes temperatures de l’explosió termonuclear causarien una intensa i breu emissió de raig X. És el que es coneix com a ‘bola de foc’ inicial molt breu abans de l’aparició de la nova al cel. Ara s’ha observat per primera vegada aquesta bola de foc. En concret el dia 7 de juliol del 2020 es va detectar una nova font de raig X extremadament brillant que va durar menys de vuit hores. Una setmana més tard, el 15 de juliol, es va descobrir la Nova Reticuli 2020 (YZ Ret), localitzada a una distància de 2,5 kpc de la Terra. Més informació al MPE i a la UPC.

Add a comment

10 maig 2022

noticia webb2022 05 10El telescopi espacial James Webb de la NASA està alineat en els quatre instruments científics, com es veu en una imatge d'enginyeria que mostra el camp de visió complet de l'observatori. Mostrem ara una imatge de prova de l'instrument MIRI (a 7,7 microns) a l'infraroig mitjà, el més fred del telescopi, que mostra part del Gran Núvol de Magalhaes. Aquí es compara amb una imatge anterior del mateix objectiu presa amb la càmera de matriu infraroja del telescopi espacial Spitzer de la NASA (a 8,0 microns). La imatge del MIRI del Webb mostra el gas interestel·lar amb un detall sense precedents. Es pot veure l'emissió d'hidrocarburs aromàtics policíclics, o molècules de carboni i hidrogen que juguen un paper important en l'equilibri tèrmic i la química del gas interestel·lar. Mentrestant, l’equip del Webb ha començat el procés de configuració i prova dels instruments per començar les observacions científiques aquest estiu. Més informació a la NASA.

Add a comment

9 maig 2022

noticia asteroides2022 05 09A través d'una combinació sofisticada d'intel·ligència humana i artificial, s'han descobert 1.701 rastres d'asteroides nous en les dades d'arxiu del Telescopi Espacial Hubble que abasten els últims 20 anys. El juny de 2019, al Dia Internacional dels Asteroides, es va llançar el Hubble Asteroid Hunter, un projecte de ciència ciutadana per identificar visualment els asteroides a les dades d'arxiu del Telescopi Espacial Hubble. Entre el 30 d'abril del 2002 i el 14 de març del 2021 les càmeres del telescopi van prendre més de 37.000 imatges compostes apuntant per tot el cel. Amb un temps d'observació típic de mitja hora, els rastres d'asteroides haurien d'aparèixer com a ratlles en aquestes imatges. Tres dels autors, Sander Kruk, Pablo García Martín de la Universidad Autónoma de Madrid i Marcel Popescu de l'Institut Astronòmic de l'Acadèmia Romanesa, van inspeccionar aquests rastres, fet que va conduir a un conjunt final de 1.701 nous rastres, trobats a 1.316 imatges del Hubble. D'aquests, al voltant d'un terç es podrien identificar com a asteroides coneguts, deixant 1.031 rastres no identificats. Més informació al MPE i al Hubble.

Add a comment

6 maig 2022

noticia forat negre2022 05 06Una investigació internacional en què participa un equip de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha aportat noves evidències sobre un enigmàtic esclat procedent d'una galàxia situada a 216 milions d'anys llum, proposant una nova interpretació basada en un canvi espontani dels pols magnètics al camp que envolta el seu forat negre central. El març del 2018 un programa automatitzat va alertar que una galàxia anomenada 1ES 1927+654 va augmentar la seva brillantor gairebé 100 vegades en llum visible. Una cerca de deteccions anteriors va mostrar que l'erupció havia començat mesos abans, prop de finals del 2017. Tres mesos després del descobriment l'emissió de raigs X de la galàxia va desaparèixer. A l'octubre del 2018, uns 3-4 mesos després de la seva desaparició, els raigs X van tornar. La interpretació del fenomen indica que un núvol de matèria va caure cap al forat negre on un núvol de partícules extremadament calentes -anomenada corona- produeix raigs X. La singular desaparició de l'emissió de raigs X suggereix que la corona va desaparèixer, cosa que apunta a un canvi radical del camp magnètic on el pol nord es converteix en sud i viceversa. A continuació el camp magnètic es reforça gradualment en la nova orientació. Més informació a l'IAC.

Add a comment

5 maig 2022

noticia exoometes2022 05 05Un equip internacional ha permès detectar 30 cometes al voltant de l'estrella Beta Pictoris i determinar la mida del seu nucli. Aquesta és la primera vegada que es mesura aquesta distribució fora del Sistema Solar, i és sorprenentment similar a la dels cometes que orbiten al voltant del Sol. L'estrella Beta Pictoris fascina els astrònoms des de fa uns trenta anys perquè permet observar un sistema planetari en plena formació. Està format per almenys dos planetes joves, però també conté cometes, detectats ja el 1987. El treball dirigit per Alain Lecavelier des Etangs, investigador del CNRS de París, ha permès descobrir 30 d'aquests exocometes i determinar la mida del seu nucli, que varia entre 3 i 14 quilòmetres de diàmetre. També van poder estimar la distribució de mida d'aquests objectes, és a dir, la proporció de cometes petits en comparació dels grans. Mostra que els exocometes de Beta Pictoris, com les estrelles del Sistema Solar, han estat esculpits per cascades de col·lisions i fragmentacions. Més informació al PSL.

Add a comment

3 maig 2022

noticia via lactia2022 05 03A conferències de premsa simultànies s'anunciaran resultats innovadors de la col·laboració del Telescopi Event Horizon sobre la Via Làctia. Les conferències seran a les 13 h TU el 12 de maig del 2022. Es duran a terme en col·laboració amb la Fundació Nacional de Ciències dels EUA, l'Observatori Europeu Austral, el Joint Observatori ALMA, i altres agències i institucions finançadores. Aquests esdeveniments es transmetran en línia. Més informació al EHT.

Add a comment

27 abril 2022

noticia galaxia2022 04 27Les galàxies nanes es veuen afectades pels mateixos processos evolutius que tenen lloc en galàxies grans. Són menys lluminoses i menys massives que les seves germanes grans, però són particularment sensibles als mecanismes ambientals provocats per la presència d'una galàxia gegant al seu veïnatge. Per determinar la importància d'aquests efectes es poden comparar les diferències entre les poblacions de galàxies nanes: les anomenades "satèl·lits" i les anomenades "aïllades". Ara s'ha observat la galàxia aïllada WLM, descoberta el 1909. És equidistant entre la Via Làctia i M31, a gairebé 3 milions d'anys llum de distància. S'hauria format en total aïllament, sense cap pertorbació exterior, de manera que la seva massa de matèria fosca es considera estable, fins a 90 vegades més gran que la seva matèria bariònica. Tot i això, observacions liderades per l'Observatori de París (PSL) van revelar una forta interacció entre WLM i el medi intergalàctic. S'han identificat quatre núvols gasosos d'hidrogen neutre que s'estenen en direcció oposada al seu moviment al cel. Hi ha dues explicacions possibles: o el mitjà intergalàctic és molt més dens o la galàxia en realitat està desproveïda de matèria fosca. Més informació al PSL.

Add a comment

21 abril 2022

noticia phobos2022 04 21El rover Perseverance Mars de la NASA a través de la seva càmera Mastcam-Z va poder gravar un vídeo de Phobos, un dels satèl·lits de Mart, transitant davant el Sol. El trànsit va tenir lloc el 2 d'abril de 2022 i va durar poc més de 40 segons. El 2004, els rovers bessons de la NASA, Spirit i Opportunity, ja van fer les primeres fotografies de Phobos durant un trànsit solar. Però Perseverance, ha proporcionat un vídeo més ampliat i amb la velocitat de fotogrames més alta de la història. Es poden veure detalls a Phobos, com crestes i protuberàncies als llimbs del satèl·lit. També s'hi observen taques solars. A mesura que Phobos gira al voltant de Mart, la seva gravetat exerceix petites forces de marea a l'interior del planeta vermell, deformant lleugerament la roca a l'escorça i el mantell del planeta. Aquestes forces també canvien lentament l'òrbita de Phobos que està condemnat a acostar-se a la superfície marciana i està destinat a estavellar-se contra el planeta en desenes de milions d'anys. Més informació al JPL.

Add a comment