L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

16 agost 2019

noticia jupiterAstrònoms de la Universitat Rice, a USA, i de la Universitat Sun Yat-sen, a la Xina, suggereixen que una col•lisió frontal colossal entre Júpiter i un planeta 10 vegades més massiu que la Terra, en el Sistema Solar inicial, fa uns 4.500 milions d'anys, podria explicar lectures gravitacionals sorprenents de la nau espacial Juno de la NASA. Les lectures suggereixen que el nucli de Júpiter és menys dens i més extens del que s'esperava. La teoria suggereix que l'impacte gegant va agitar el nucli de Júpiter, barrejant el contingut dens del nucli amb capes menys denses més externes, diluint el nucli. Els models computacionals 3D suggereixen que, almenys, hi ha un 40% de probabilitat de xoc entre Júpiter i un altre planeta. L’impactador seria com una bala que travessa l'atmosfera i colpeja el nucli de front. Més informació a Rice.

Add a comment

14 agost 2019

noticia volcans ioObservacions dels telescopis Gemini North i W.M. Keck, en Maunakea, Hawaii, han apuntat que els punts calents en el satèl•lit Io de Júpiter fluctuen a escales temporals. Això produiria les erupcions volcàniques en el satèl•lit. Entre els anys 2013 i 2018 s'ha observat al satèl•lit en 271 ocasions. El període de Io al voltant de Júpiter és de 1,8 dies, produint unes marees similars a les que la Lluna provoca a la Terra. Alhora, l'òrbita fluctua tornant-se alternativament més rodona i després més el•líptica, durant un període més llarg d'aproximadament 480 dies. Aquesta variació més subtil és provocada per les estirades d'Europa i Ganímedes. S'ha vist que la brillantor volcànica de Io sembla coincidir en intervals de 480 dies. Per comprendre aquest resultat desconcertant, es creu que el magma és probablement massa viscós per reaccionar a la gravetat canviant en l'escala de 1,8 dies, però si amb la variació més lenta. Més informació a Gemini i Keck.

Add a comment

9 agost 2019

noticia forat negre15L'observatori espacial Chandra X-ray de la NASA pot haver descobert un forat negre ocult per espessos núvols de gas i de pols, en l'Univers més primitiu. Es troba a una distància de 13.000 milions d'anys llum. Es creu que la major part del creixement primerenc dels forats negres passa mentre estan "enfosquits" per núvols de gas i pols. El forat negre s'alimenta del disc i, a mesura que creix, el gas s'esgota fins que es descobreix el forat negre i el seu disc brillant. L'observatori Chandra va observar la galàxia PSO167-13 durant 16 hores, i només es van detectar 3 fotons de raigs X, tots amb energies relativament altes. Els raigs X de baixa energia s'absorbeixen més fàcilment que els d'energia més alta, de manera que l'explicació probable per a la observació és que hi hagi un quàsar enfosquit pel gas. Si es confirma, PSO167-13 superaria en 500 milions d'anys llum, la distància més llunyana fins ara coneguda d'un quàsar enfosquit. Més informació a Chandra.

 

Add a comment

8 agost 2019

noticia galaxies6A través de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) s'han identificat 39 febles galàxies no vistes a través de la imatge profunda del Hubble, situades a 10.000 milions d'anys llum. Aquestes febles galàxies són deu vegades més nombroses que les òpticament brillants detectades pel Hubble a aquesta distància. S'estima que aquestes galàxies precedeixen a les galàxies el•líptiques massives de l'Univers actual. L'estudi d'aquestes galàxies, el nombre de les quals excedeix al que preveuen els models actuals, ajudarà a comprendre la història de la formació de les galàxies. L'extrema sensibilitat de l'ALMA va confirmar que es tracta de galàxies massives que produeixen estrelles 100 vegades més eficientment que la Via Làctia. Més informació a l’ALMA.

Add a comment

26 juliol 2019

noticia relativitat4Al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu amb una massa equivalent a 4 milions de sols. L'estudi de l'òrbita de l'estrella S2 que gira al seu voltant ha permès estudiar amb detall la gravetat en entorns tan extrems i confirmar la Teoria General de la Relativitat. L'estrella s'acosta al forat negre a tan sols unes tres vegades la distància que hi ha entre el Sol i Plutó. A causa de l'enorme força de gravetat del forat negre, la relativitat prediu que els fotons haurien de patir una pèrdua d'energia, desplaçament al vermell gravitatori. I això és, precisament, el que s'ha mesurat. Les observacions són consistents amb la teoria, però la relativitat no pot explicar completament la gravetat dins d'un forat negre, i en algun moment caldrà anar més enllà d'Einstein, a una teoria de la gravetat més completa que expliqui aquests entorns extrems. Més informació a l’IAA.

Add a comment

13 juliol 2019

noticia forats negresEs tracta de dos forats negres supermassius amb una massa cadascun de 800 milions de vegades la del Sol. A mesura que s'acostin gradualment emanaran ones gravitacionals en un soroll de fons que encara no hem detectat, i que faran petites les ones detectades fins ara en la col•lisió de forats negres més petits. De fet, la seva fusió produirà ones un milió de vegades més intenses que les detectades per LIGO fins ara. Estan a una distància de 2.500 milions d'anys llum. Casualment, es creu que trigaran aquesta mateixa quantitat de temps en començar a produir ones gravitacionals de fons. S'estima doncs, que hi pot haver forats negres en l'Univers actual que poden estar emetent ones gravitacionals; detectar-les ajudaria a confrontar algunes incògnites. Per exemple, si en la fusió de galàxies els seus forats negres es fonen definitivament o si s'aturen orbitant a una distància d'un parsec. Aquest problema es coneix com "el problema final de parsec". Més informació a AAAS.

 

Add a comment

12 juliol 2019

noticia forat negre14Fen servir el Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA s'ha observat un inesperat disc prim de material al voltant d'un forat negre supermassiu en el cor de la galàxia espiral NGC 3147, situada a 130 milions d'anys llum. La presència d'aquest disc sorprèn perquè la galàxia és poc activa. Es considera que les galàxies amb un nucli de baixa lluminositat tenen un forat negre famolenc perquè no hi ha material per alimentar-los regularment. És sorprenent que hi hagi en aquesta galàxia un disc prim molt semblant als que es troben en les galàxies actives. Aquesta observació permet estudiar amb gran detall les teories de la relativitat general. El material del disc gira al voltant del forat negre a més del 10% de la velocitat de la llum, amb la qual cosa el gas és més brillant quan s'acosta a la Terra i s'atenua quan s'allunya. La massa del forat negre és al voltant de 250 milions de vegades la del Sol. Més informació al Hubble.

Add a comment

12 juliol 2019

noticia exoplaneta3Gràcies al Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), un equip d'astrònoms ha observat per primera vegada un disc circumplanetari al voltant d'un exoplaneta, on s'estan creant satèl•lits similars als que existeixen en els planetes exteriors del Sistema Solar. És la jove estrella PDS 70, que es troba a uns 370 anys llum de la Terra, en la qual es van trobar recentment dos planetes massius similars a Júpiter. Les noves dades d'ALMA, combinades amb les observacions òptiques i infraroges del VLT, proporcionen una evidència convincent de que hi ha un disc de pols capaç de formar múltiples satèl•lits que envolta el planeta més extern, que té una massa entre 1 i 10 vegades la de Júpiter. A diferència dels anells de Saturn, que probablement es van formar després de la col•lisió de cometes o asteroides fa relativament poc, els discos circumplanetaris són restes dels processos de formació planetària. Més informació a ALMA.

Add a comment

9 juliol 2019

noticia estrelles masivesUn equip d'astrònoms utilitzant l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) va obtenir la primera imatge frontal del disc de gas que alimenta la protoestrella massiva G353.273+0.641, que es troba a 5.500 anys llum. Té deu vegades la massa del Sol i segueix creixent. Els investigadors van descobrir que aquest disc té moltes característiques similars a les protoestrelles de menor massa, la qual cosa significaria que el procés de formació és idèntic, independentment de la massa final. Les observacions han revelat que el disc giratori té un radi vuit vegades més gran que l'òrbita de Neptú. Encara que sembli molt, aquest és un dels discos més petits que s'han detectat al voltant d'una protoestrella massiva. ALMA també va revelar una bossa de gas que envolta el sistema i és tres vegades més gran que el disc. També s'ha vist que l'edat de la protoestrella és de solament 3.000 anys. Més informació a ALMA.

 

Add a comment

2 juliol 2019

noticia eta carinae2L'any 1838 l'estrella Eta Carinae va patir una gran erupció que, d'alguna manera, encara continua. L'any 1844 l'estrella va ser la segona més brillant del cel; des de llavors s'ha esvaït però continua activa. Ara el Telescopi Espacial Hubble Espacial de la NASA/ESA mostra l'erupció a l’ultraviolat. Eta Carinae és un sistema de dues estrelles, una de les quals és massiva i inestable, i el que els astrònoms van veure a la gran erupció de 1838 va ser, de fet, una experiència propera a la seva mort. Avui encara es pot veure la seva signatura en forma de pols, gas i filaments coneguts com la nebulosa de l'Homuncle. La foto publicada ara mostra el gas de magnesi càlid (blau a la foto) i de nitrogen (vermell a la foto). Més informació al Hubble.

 

Add a comment