L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

14 juny 2022

noticia gaia2022 06 14La missió Gaia va difondre la seva tercera publicació on s'inclouen les dades actualitzades de gairebé dos mil milions d'estrelles de la nostra galàxia. Les dades d'aquesta publicació han permès estudis sobre la Via Làctia, com ara insòlits «terratrèmols estel·lars», l'ADN estel·lar, moviments asimètrics i altres dades fascinants. Gaia és una missió de l'ESA que té com a objectiu crear el mapa multidimensional més precís i complet de la Via Làctia. El catàleg incorpora nova informació, com les composicions químiques, temperatures, colors, masses, edats i velocitat a què s'acosten o allunyen les estrelles de nosaltres. Una altra novetat en aquest conjunt de dades és el catàleg més gran fins avui d'estrelles binàries, milers d'objectes del Sistema Solar, com els asteroides i els satèl·lits de planetes, i milions de galàxies i quàsars situats fora de la Via Làctia. Els terratrèmols estel·lars són petits moviments registrats a la superfície d'una estrella que canvien la seva forma; per això originalment l'observatori no s'havia dissenyat. L'ADN estel·lar és la composició de cada estrella que ens ofereix informació sobre el seu lloc de naixement i la seva trajectòria posterior. Més informació a l'ESA.

Add a comment

10 juny 2022

noticia nebulosa orio2022 06 10Una investigació dirigida per científics de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha mostrat l'existència de compostos sòlids de sofre acumulats a HH514 al cor de la nebulosa d'Orió. La concentració d’aquest element químic podria estar relacionada amb processos de formació d’exoplanetes. A l'estudi s'han utilitzat el Very Large Telescope (VLT), el Gran Telescopio de Canarias (GTC) i el Telescopi Espacial Hubble (HST). A la nebulosa d'Orió hi ha una gran quantitat de protoestrelles i discos protoplanetaris que es troben immersos en l'intens camp de radiació ultraviolada produït per les estrelles del Trapezi d'Orió, que ionitzen el gas i poden fotoevaporar aquestes estructures, desintegrant-les. És per això que es creu força improbable la formació planetària en aquests ambients hostils. La investigació ha trobat al raig de gas de HH514 una concentració de sofre dues vegades més gran que la solar que podria explicar-se amb la destrucció de reservoris de grans de pols rics en sulfurs. L'alta abundància d'aquests compostos sembla indicar que hi va haver o continua havent-hi formació planetària al disc protoplanetari on es va originar. Més informació a l'IAC.

Add a comment

3 juny 2022

noticia webb2022 06 03Les primeres imatges, a tot color, i les primeres dades oficials, amb dades espectroscòpiques, del telescopi espacial Webb, es publicaran el 12 de juliol i mostraran les capacitats del telescopi i donaran inici a la seva missió científica. Decidir el que Webb havia de mirar ha estat un projecte de més de cinc anys de desenvolupament dut a terme per una associació internacional entre la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Canadenca i l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI) a Baltimore on es desenvolupa el treball científic i les operacions de la missió del Webb. Els primers objectius per a les primeres imatges i dades del Webb és mostrar els poderosos instruments del telescopi i obtenir una vista prèvia de la missió científica per venir. Més informació a la NASA.

Add a comment

1 juny 2022

noticia ura neptu2022 06 01Usant observacions del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA, així com del telescopi Gemini North i la Instal·lació del Telescopi Infraroig de la NASA, s'ha desenvolupat un únic model atmosfèric per explicar perquè Urà i Neptú tenen diferents colors. Neptú i Urà tenen molt en comú: tenen masses, mides i composicions atmosfèriques similars, però les seves aparences són notablement diferents. A les longituds d'ona visibles, Neptú té un to blau intens i profund, mentre que Urà té un to clarament pàl·lid de cian. El nou model revela que l'excés de boirina, que és present als dos planetes, és més gruixuda a Urà que a Neptú i que s'acumula a l'atmosfera estancada i lenta del planeta Urà i fa que sembli un to més clar que el de Neptú. Aquest és el primer model que s'ajusta simultàniament a les observacions de la llum solar reflectida des de l'ultraviolat fins a les longituds d'ona de l'infraroig proper. El model consta de tres capes d'aerosols a diferents alçades. La capa clau que afecta els colors és la capa intermèdia, que és una capa de partícules de boirina. Més informació al Hubble.

Add a comment

31 maig 2022

noticia quasar2022 05 31El quàsar 3C273, situat a 2.400 milions d'anys llum, va ser el primer a ser descobert i és el més brillant i el més ben estudiat. De fet, és una de les fonts més observades ja que la seva posició al cel serveix de paràmetre per als telescopis. En altres paraules, 3C273 és un far astronòmic per estudiar ones de ràdio. No obstant això, les observacions de 3C273 s'han concentrat en el seu nucli brillant, d'on prové la major part de les ones de ràdio. Se sabia molt poc sobre la seva galàxia amfitriona, ja que com que era molt més tènue i difusa es necessitava un ampli rang dinàmic per observar-la. L'equip de recerca va utilitzar aquesta vegada la tècnica coneguda com a autocalibració per reduir la contaminació lumínica, aconseguint així un rang dinàmic de 85,000, un rècord per a ALMA a l'hora d'observar objectes extragalàctics. Aleshores l'equip d'astrònoms japonesos va descobrir un feble senyal de ràdio que s'estén per desenes de milers d'anys llum a través de la galàxia amfitriona. En general, als quàsars, això delata la presència d'una emissió sincrotró que emana del nucli. A les imatges s'aprecia la presència d'un raig sincrotró a baix a la dreta. Més informació a ALMA.

Add a comment

24 maig 2022

noticia forat negre2022 05 24Una investigació participada per l'Observatori de París–PSL ha detectat gas molecular a la galàxia 3C186 que confirma que el forat negre supermassiu va ser expulsat de la galàxia a 2.000 km/s i és a una distància de 24.000 anys llum. Aquestes expulsions es produeixen quan dues galàxies es fusionen i els seus forats negres es fusionen de manera fortament anisòtropa; això genera ones gravitacionals amb un pols de retrocés del forat negre resultant que serà expulsat. Fins ara no s'havia realitzat una detecció inequívoca d'aquests desplaçaments. Per intentar detectar-los un equip va estudiar 3C186, una font de ràdio extragalàctica poderosa, situada a 8.000 milions d'anys llum. Van poder descobrir un disc d'emissió de CO que gira al voltant del centre de la galàxia. Aquest disc conté un radio quàsar que està desplaçat del centre de la galàxia, i que s'allunya de la galàxia a 2.000 km/s. Més informació al PSL.

Add a comment

12 maig 2022

noticia forat negre2022 05 12En conferències de premsa simultànies s'ha presentat la primera imatge del forat negre supermassiu situat al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, anomenat Sgr A*. Aquest resultat proporciona proves aclaparadores que l'objecte és sens dubte un forat negre i aporta valuoses pistes sobre el funcionament de tals gegants, que suposadament ocupen el centre de la majoria de les galàxies. La imatge va ser produïda per un equip de recerca global anomenat Event Horizon Telescope (EHT) Collaboration, utilitzant observacions d'una xarxa mundial de radiotelescopis. Igual que al forat de M87, no el podem veure perquè és completament fosc; veiem l'anomenada “ombra” envoltada per una estructura brillant en forma d'anell. És sorprenent que coincideix la mida de l'anell amb les prediccions de la teoria de la relativitat general d'Einstein. Els dos forats negres tenen un aspecte força similar, tot i que el del centre de la nostra galàxia és més de mil vegades més petit i lleuger que M87*. Aquest treball ha estat força més difícil que el de M87*, tot i que Sgr A* està molt més a prop nostre. El gas que hi ha a les proximitats dels forats negres es mou a la mateixa velocitat -gairebé tan ràpid com la llum- al voltant de Sgr A* i M87*. Però mentre que el gas triga entre dies i setmanes a orbitar al voltant de M87*, a Sgr A* completa una òrbita en qüestió de minuts. Més informació a ESO i IAA.

Add a comment

11 maig 2022

noticia nova2022 05 11Quan estrelles com el Sol consumeixen tot el seu combustible, s’encongeixen per formar nanes blanques. De vegades, aquestes estrelles mortes tornen a la vida en una explosió termonuclear i produeixen una bola de foc que emet una intensa radiació de raigs X. Ara, un equip de recerca liderat per la Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg (FAU) i del qual forma part Glòria Sala, investigadora del Grup d'Astronomia i Astrofísica de la UPC i de l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha pogut observar, per primera vegada, aquesta explosió de llum de raigs X. Les noves són explosions termonuclears de la matèria acumulada sobre una nana blanca. El material s’expandeix ràpidament i, en poques hores, causa un augment de la magnitud visible de l’estrella. Les teories preveien que les altes temperatures de l’explosió termonuclear causarien una intensa i breu emissió de raig X. És el que es coneix com a ‘bola de foc’ inicial molt breu abans de l’aparició de la nova al cel. Ara s’ha observat per primera vegada aquesta bola de foc. En concret el dia 7 de juliol del 2020 es va detectar una nova font de raig X extremadament brillant que va durar menys de vuit hores. Una setmana més tard, el 15 de juliol, es va descobrir la Nova Reticuli 2020 (YZ Ret), localitzada a una distància de 2,5 kpc de la Terra. Més informació al MPE i a la UPC.

Add a comment

10 maig 2022

noticia webb2022 05 10El telescopi espacial James Webb de la NASA està alineat en els quatre instruments científics, com es veu en una imatge d'enginyeria que mostra el camp de visió complet de l'observatori. Mostrem ara una imatge de prova de l'instrument MIRI (a 7,7 microns) a l'infraroig mitjà, el més fred del telescopi, que mostra part del Gran Núvol de Magalhaes. Aquí es compara amb una imatge anterior del mateix objectiu presa amb la càmera de matriu infraroja del telescopi espacial Spitzer de la NASA (a 8,0 microns). La imatge del MIRI del Webb mostra el gas interestel·lar amb un detall sense precedents. Es pot veure l'emissió d'hidrocarburs aromàtics policíclics, o molècules de carboni i hidrogen que juguen un paper important en l'equilibri tèrmic i la química del gas interestel·lar. Mentrestant, l’equip del Webb ha començat el procés de configuració i prova dels instruments per començar les observacions científiques aquest estiu. Més informació a la NASA.

Add a comment

9 maig 2022

noticia asteroides2022 05 09A través d'una combinació sofisticada d'intel·ligència humana i artificial, s'han descobert 1.701 rastres d'asteroides nous en les dades d'arxiu del Telescopi Espacial Hubble que abasten els últims 20 anys. El juny de 2019, al Dia Internacional dels Asteroides, es va llançar el Hubble Asteroid Hunter, un projecte de ciència ciutadana per identificar visualment els asteroides a les dades d'arxiu del Telescopi Espacial Hubble. Entre el 30 d'abril del 2002 i el 14 de març del 2021 les càmeres del telescopi van prendre més de 37.000 imatges compostes apuntant per tot el cel. Amb un temps d'observació típic de mitja hora, els rastres d'asteroides haurien d'aparèixer com a ratlles en aquestes imatges. Tres dels autors, Sander Kruk, Pablo García Martín de la Universidad Autónoma de Madrid i Marcel Popescu de l'Institut Astronòmic de l'Acadèmia Romanesa, van inspeccionar aquests rastres, fet que va conduir a un conjunt final de 1.701 nous rastres, trobats a 1.316 imatges del Hubble. D'aquests, al voltant d'un terç es podrien identificar com a asteroides coneguts, deixant 1.031 rastres no identificats. Més informació al MPE i al Hubble.

Add a comment