L'ASTRONÒMICA

28 desembre 2022

Observacions de l'ALMA d'alta resolució del sistema binari IRAS 16293-2422 han revelat punts calents localitzats al material polsós del jove sistema estel·lar. L'estudi, dirigit per l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre, indica que el més probable és que es deguin a xocs locals causats per moviments ràpids de gas en lloc de ser deguts a la il·luminació de les protoestrelles. Això suggereix que la calor produïda en els xocs és un factor important durant les primeres etapes de formació de les protoestrelles i els discos planetaris que les envolten. Aquests xocs podrien ser causats per acumulació localitzada de material de l'embolcall circumdant o per fragmentació local a causa d'inestabilitats gravitatòries. En observar més de prop el sistema binari es va descobrir que les dues estrelles del sistema no són l'única font de calor. Es van trobar punts calents que probablement són produïts per ones de xoc locals al gas, com les ones de xoc que es produeixen quan un avió viatja més ràpid que la velocitat del so a través de l'aire. Més informació al MPI.

15 desembre 2022

Els astrònoms van buscar una cosa que s'acosta al no-res, la brillantor residual del Sistema Solar. A través de 200.000 imatges de l'arxiu del Telescopi Espacial Hubble es van fer desenes de milers de mesuraments per buscar qualsevol brillantor de fons residual al cel. Se sostreien la llum de les estrelles, les galàxies, els planetes i la llum zodiacal. Sorprenentment, va quedar una brillantor fantasmal i feble. És equivalent a la llum constant de deu cuques de llum repartides per tot el cel. La font probable són innombrables cometes: boles de neu polsegones que volen lliurement i que cauen cap al Sol des de totes les direccions, llançant pols a mesura que els gels se sublimen a causa de la calor del Sol. Si fos real, seria un element arquitectònic recent descobert. Aquesta idea es veu reforçada pel fet que el 2021 un altre equip d'astrònoms va fer servir dades de la sonda espacial New Horizons de la NASA per mesurar també el fons del cel. Els mesuraments de la New Horizons es van realitzar a una distància d'uns 7.000 milions de km del Sol, molt lluny de l'àmbit dels planetes i els asteroides on no hi ha contaminació per pols interplanetaria. New Horizons va detectar una cosa una mica més feble que aparentment prové d'una font més distant que la que va detectar el Hubble. La font de la llum de fons vista per New Horizons també continua sense explicació. Més informació al Hubble.

14 desembre 2022

Dades del Telescopi Espacial James Webb de la NASA han demostrat que n'hi havia almenys dues, i possiblement tres, estrelles invisibles que van crear les formes oblongues i corbes de la nebulosa de l'Anell del Sud. A més, en aparellar les imatges infraroges de Webb amb les dades existents de l'observatori Gaia de l'ESA, els investigadors van poder determinar amb precisió la massa de l'estrella central abans que creés la nebulosa. Els càlculs mostren que l'estrella central tenia gairebé tres vegades la massa del Sol abans d'expulsar les capes de gas i pols. Després d'aquestes ejeccions, ara mesura al voltant del 60 per cent de la massa del Sol. Abans que l'estrella moribunda llancés les capes, l'equip proposa que va interactuar amb una o fins i tot dues estrelles companyes més petites que poden haver llançat raigs, que van aparèixer més tard com a projeccions aproximadament aparellades que ara s'observen a les vores de la nebulosa. Aquestes estrelles companyes són ara prou tènues per ocultar-se, camuflades pels llums brillants de les dues estrelles centrals, o s'han fusionat amb l'estrella moribunda. Més informació a la NASA.

1 desembre 2022

El febrer d'aquest any, el Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (VLT d'ESO) va ser alertat després de que un telescopi de rastreig detectés una font inusual de llum visible. El VLT, juntament amb altres telescopis, va detectar que era un forat negre supermassiu d'una galàxia distant que havia devorat una estrella, expulsant les sobres en forma de raig. És l'exemple més llunyà d'aquest esdeveniment que s'ha observat mai. Com que el raig apunta gairebé directament cap a nosaltres, també és la primera vegada que es descobreix en llum visible. Aquests raigs van ser introduïts per John Wheeeler, el pioner dels forats negres, el 1971, anomenant-los com a TDE (Tidal Disruption Event). Només s'ha vist un grapat d'aquests esdeveniments, per això són poc coneguts. Les dades del VLT van col·locar la font, anomenada AT2022cmc, a una distància sense precedents per a aquests esdeveniments, en una galàxia situada a uns 4.600 milions d'anys llum. Més informació a l'ESO.

23 novembre 2022

Els instruments del telescopi espacial Webb han obtingut, per primera vegada, un retrat complet dels elements químics a l'atmosfera d'un “Saturn calent”, anomenat WASP-39b, situat a 700 anys llum de distància. Les observacions han mostrat la presència de sodi, potassi, aigua, diòxid de carboni, monòxid de carboni i diòxid de sofre a l'atmosfera del planeta. En rellevant la presència de diòxid de sofre, una molècula produïda a partir de reaccions químiques provocades per la llum d'alta energia de l'estrella mare del planeta. A la Terra, la capa protectora d'ozó a l'atmosfera superior es crea de manera semblant. Aquesta és la primera vegada que s'observen evidències concretes de fotoquímica (reaccions químiques iniciades per llum estel·lar energètica) a exoplanetes. WASP-39b té una temperatura estimada de 900 graus Celsius i una atmosfera composta principalment d'hidrogen i no es creu que sigui habitable. Però el nou treball assenyala el camí per trobar potencials rastres de vida en un planeta habitable. Més informació a la NASA i al CAB.

18 novembre 2022

Pocs dies després de començar oficialment les operacions científiques, el Telescopi Espacial James Webb de la NASA va captar una gran quantitat d'imatges de les galàxies més primerenques, que estaven prèviament ocultes més enllà de l'abast dels telescopis disponibles. Dues d'aquestes galàxies més llunyanes es poden veure com a teló de fons més enllà de cúmul de galàxies gegants Abell 2744, fotografiat pel Webb. La galàxia etiquetada (1) va existir només 450 milions d'anys després del Big Bang. La galàxia etiquetada (2), anomenada GLASS-z12, va existir 350 milions d'anys després del Big Bang. El seu corriment al vermell és d'aproximadament 10,5 i 12,5. El rècord anterior era la galàxia anomenada GN-z11 que va existir 400 milions d'anys després de Big Bang, corrent al vermell d'11,1, identificada pel Hubble en programes de cel profund l'any 2016. La gran quantitat d'aquestes galàxies trobades és una cosa que es qualifica com a sorprenent. Si bé les distàncies d'aquestes primeres galàxies encara s'han de confirmar amb espectroscòpia, les seves brillantors extremes són un veritable trencaclosques i desafien la nostra comprensió de la formació de galàxies. Aquestes galàxies haurien d'haver començat a ajuntar-se potser només 100 milions d'anys després del Big Bang. Més informació a la NASA.

17 novembre 2022

El Telescopi Espacial James Webb de la NASA ha revelat les vistes fins ara ocultes del núvol fosc L1527, on hi ha una estrella en formació. Aquests núvols dins de la regió de formació estel·lar de Taurus només són visibles en llum infraroja, cosa que els converteix en un objectiu ideal per a la càmera d'infraroig proper de Webb (NIRCam). La protoestrella està oculta a la vista dins del coll d'aquesta forma de rellotge de sorra. Un disc protoplanetari de cantó es veu com una línia fosca a la meitat del coll. La llum de la protoestrella es filtra per sobre i per sota aquest disc, il·luminant les cavitats dins del gas i la pols circumdants. Webb també revela filaments d'hidrogen molecular que han estat impactats quan la protoestrella n'expulsa material. Els xocs i les turbulències inhibeixen la formació de noves estrelles, que altrament es formarien per tot el núvol. Com a resultat, la protoestrella domina l’espai i es queda amb gran part del material. L1527 és relativament jove, només té uns 100.000 anys. L'escena del Webb ens mostra que continua acumulant massa, el nucli es comprimeix gradualment i s'acosta a la fusió nuclear estable per convertir-se en una veritable estrella. Més informació a la NASA.

15 novembre 2022

Un equip d'investigadors de la Universitat de Notre Dame i la Universitat de Tohoku ha revelat el lloc de naixement de les anomenades estrelles "riques en or", estrelles amb una abundància d'elements més pesants que el ferro, inclosos els "elements de joieria", l'or i el platí. Centenars d'aquestes estrelles riques en or han estat descobertes recentment, però s'ignorava quan, on i com es van formar a la història de la Via Làctia. L'equip ha descobert que la majoria es van formar en petites galàxies progenitores de la Via Làctia fa més de 10.000 milions d'anys. Per arribar a aquesta conclusió, l'equip va rastrejar la formació de la Via Làctia des del Big Bang fins al present amb una simulació numèrica durant diversos mesos utilitzant la supercomputadora ATERUI II del Centre d'Astrofísica Computacional de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó. Les dades de simulació van revelar que algunes de les galàxies progenitores, que van existir fa més de 10 mil milions d'anys, contenien grans quantitats dels elements més pesants. Aquestes antigues galàxies són els components bàsics de la Via Làctia. Més informació al RAS.

11 novembre 2022

Per celebrar la fita de 60 anys de la col·laboració de l'Observatori Europeu Austral (ESO) s'ha publicat una imatge nova i espectacular d'una fàbrica d'estrelles, la nebulosa del Con, captada a principis d'aquest any amb el Very Large Telescope (VLT) de l'ESO. El 5 d'octubre de 1962, cinc països van signar l'acord per crear l’ESO. Ara, sis dècades després i amb el suport de 16 estats membres i socis estratègics, l’ESO reuneix personal científic i enginyer de tot el món per desenvolupar i operar avançats observatoris terrestres a Xile que permetin dur a terme descobriments astronòmics innovadors. La nebulosa del Con és un pilar de set anys llum de mida, que és part de la regió de formació estel·lar NGC 2264 a la constel·lació de Monoceros i va ser descobert a finals del segle XVIII per l'astrònom William Herschel. Ubicada a menys de 2.500 anys llum de distància, està relativament a prop de la Terra, cosa que fa que sigui un objecte ben estudiat. Aquesta visió és espectacular, ja que mostra l'aparença fosca, impenetrable i tèrbola de la nebulosa d'una manera que ens recorda una criatura mitològica o monstruosa. Més informació a l'ESO.

10 novembre 2022

Una supernova que va explotar fa 11.000 milions d'anys va ser observada pel telescopi espacial Hubble mitjançant una lent gravitacional, produïda pel cúmul de galàxies Abell 370, on es pot veure l'evolució de la supernova al llarg d'una setmana. A través de la lent gravitacional la brillantor de la supernova va ser amplificada i, a més, van aparèixer tres imatges de la supernova, a causa de la diferent longitud dels camins recorregudes per la llum, en diferents moments de la seva evolució a la mateixa foto. La supernova que s'estava refredant apareix en colors lleugerament diferents, passant del blau cap al vermell, entre les tres imatges. Les observacions van permetre mesurar, per primera vegada, la mida de l'estrella moribunda, ja que la brillantor de la supernova i la velocitat de refredament depenen de la mida de l'estrella. Mostren que l'estrella progenitora era unes 500 vegades més gran que el Sol. Més informació al Hubble.