L'ASTRONÒMICA

AAVSO demana el monitoratge de la nova recurrent U Scorpii. Es tracta d'una nova recurrent que mostrarà una imminent erupció que segons el Dr. Bradley E. Schaefer (Louisiana Stat University) està prevista per l'any 2020.0±0.7 Es demanen observacions abans de l'erupció.

• Observadors visuals: cal observar cada nit, si és possible 2 o 3 vegades cada nit, per intentar descobrir l'erupció. S'ha de fer mesures de 9a o 10a magnitud.
• Observadors amb CCD/DSL: observar cada nit per intentar obtenir la corba de llum de la pre-erupció així com detectar-ne el plateau previ i detectar la pujada inicial i que pot durar potser unes dues hores. Es prefereixen imatges amb filtres V o B, però altres filtres standard també són útil, mentre que CV i CR són adients sempre que es relacionin les estrelles de comparació.
• Observadors amb CCD en telescopis moderadament grans: cal prendre sèries temporals ben mostrejades durant el mínim dels eclipsis profunds d'U Sco (en qualsevol filtre o sense). Els temps exctes dels eclipsis abans de l'erupció són molt valouses per mesurar els canvis sobtats en els periodes orbitals durant l'esdeveniment de nova, de creixent interès darrerament i controversia. Temps d'exposició de 5 a 5 minuts poden ser apropiats.

Les observacions s'han de transmetre a l'AAVSO utilitzant la interfície WebObs i a l'Astronòmica per correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., i informar immediatament si s'observa l'explosió. La rapidesa és molt important. La comunitat astronòmica serà immediatament avisada quan l'esclat sigui confirmat de manera que puguin iniciar les observacions a tot el món i des de l'espai.

U Sco és una nova recurrent de la qual se'n coneixen 10 erupcions amb una periodicitat mitjana de 10.6±1.6 anys. La darrera erupció va roduir-se el 2010.1. Per la lluminositat observada respecte a l'anterior erupció, la propera podria avançar-se molt abans del previst el 2020.7; l'erupció pot donar-se en qualsevol moment.

Per més informació consulteu l'Alert Notice 664: "Monitoring recurrent nova U Sco to discover its imminent eruption" de l'AAVSO.

Carta gentilesa de l'AAVSO per a observació visual.

El grup d’astrobiologia de l’Astronòmica ja escalfa motors. A partir de la tardor del 2019 s’iniciaran les activitats d’aquest nou grup, que posa la mirada en alguns dels temes més candents de la recerca astronòmica: hi ha vida a la resta de l’Univers i, si és així, com és i quin aspecte té? Com es diferenciarien de la vida a la Terra organismes que haguessin evolucionat en un planeta molt diferent? L’estudi de la vida extraterrestre ens pot donar pistes sobre el sorgiment i l’evolució de la vida al nostre planeta?

La primera reunió del grup, prevista per a principis d’octubre, consistirà en la visualització d’un documental sobre un tema relacionat amb l’astrobiologia, seguit per un col·loqui-debat sobre el mateix tema i una pluja d’idees sobre activitats que els socis participants voldrien veure a l’agenda del grup.

Es prega als socis interessats a formar part del nou grup que escriguin un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. per comunicar-ho al responsable, Alistair Spearing.

L'Astronòmica de Sabadell ha publicat el llibre "50 años de la llegada del hombre a la Luna" per afegir-lo als actes i activitats amb motiu d'aquest aniversari.

En aquest llibre es presenta la crònica de l'època gloriosa de l'astronàutica, quan era exploració en estat pur i quan els que estaven aseguts als comanaments d'aquelles naus ho feien amb la confiança, però no la certesa, de que tot aniria bé i que tornarien sans i estalvis. El libre és producte del treball de més de 20 autors i col·laboradors, i prologat per Rafael Clemente.

Els socis estan rebent aquest dies aquest llibre publicat per la nostra entitat per a tots els socis. Es tracta del número 50 de tots els editats per l'Agrupació Astronòmica de Sabadell.

Des de Xile, l'expedició de l'Astronòmica de Sabadell a l'eclipsi total de Sol del 2 de juliol ens informa de l'observació del fenomen. Ens ho explica l'Àngel Massallé.

"Hem tingut un dia espectacular, sense la més petita boira durant tot el dia.

El grup de 31 persones de l’expedició de l’Agrupació, l’hem vist des de Cerro Mamalluca, prop de Vicuña, a la Vall de l‘Elqui, de Xile. Lat. 29° 59’ 14” S, L’ONG. 70º 40’ 50” O, Alt. 1.130 m El lloc escollit ha estat perfecte, molt a prop nostre hi ha un equip de la NASA. Des d’aquest punt, tenim una vista dels Observatoris de Cerro Tololo i Cerro Pachón.

A les 15:23:24 hora oficial de Xile, (19:23:24 UT) hem tingut el 1r contacte, el 2n a les 16:38:36, el 3er a les 16:41:11 i el 4rt ens ha coincidit just amb el crepuscle del Sol, a les 17:46:54 amb un efecte força espectacular, ja que mentre per la part superior l’ombra de la Lluna s’anava fent cada cop més petita sobre el Sol, per la part inferior, el perfil de la muntanya se l’anava “menjant”, i ens oferia la visió de la Terra, la Lluna i el Sol en una triple besada.

En resum, 2 m i 34,9 seg de durada de la totalitat, absolutament espectaculars.

Serà difícil superar aquesta experiència."

Els components de l'expedició de l'Astronòmica de Sabadell a Xile.

Cada dimecres, a les 8 del vespre, l'auditori de l'Astronòmica s'omple de públic per assistir a la conferència. Això és així des de fa 29 anys, sense cap interrupció.

En l'actualitat, a més, els socis poden seguir la conferència en directe per internet i després llegir la seva transcripció al web de l'Astronòmica o en el llibre que s'edita cada cap de temporada.

La primera conferència va ser donada el 10 de gener de 1990 a l'antic local del carrer d'En Font, titulada «Observacions amb mesures: eclipsis dels satèl·lits de Júpiter» i oferta per Ricard Casas. El van seguir, en les setmanes immediates, Josep Costas, Joan Genebriera, Jaume Sacasas, Justí Poch... fins a la conferència número mil que celebrarem el dia 13 d'aquest mes de febrer amb un conferenciant d'alt nivell, David Galadí-Enríquez, tractant el tema: «Cosmologia raonable: desfent mites i concepcions errònies».

Durant dècades la cosmologia ha estat l'estrella de la divulgació de l'astrofísica moderna. Aquesta llarga trajectòria, però, no ha aconseguit evitar (sinó més aviat al contrari) estils, enfocaments i tradicions de comunicació que han fomentat la persistència de mites, concepcions errònies i falses paradoxes.

David Galadí és doctor en astrofísica. Ha estat professor de la Universitat de Barcelona i actualment és astrònom del Centre Astronòmic Hispà-Alemany (Observatori de Calar Alto, Almeria). És molt conegut pels llibres de divulgació que ha publicat.

L'entrada és lliure i gratuïta, tot i que l'aforament és limitat.

També podeu seguir les conferències en directe, clicant aquí cinc minuts abans de l'inici de les mateixes.

 L'any que ve farà 50 anys que els primers astronautes van trepitjar la Lluna. Amb motiu d'aquest important aniversari, a l'Astronòmica de Sabadell organitzarem diverses activitats. Si t'agrada el tema de l'astronàutica, els coets i l'aventura espacial, et proposem dues coses:

1. Publicarem un llibre sobre el tema. Nosaltres també volem explicar aquest fet tan important. Busquem col·laboradors que ens ajudin a escriure'n algun capítol. no ho dubtis, t'hi esperem!
2. TV3 ens ha demanat col·laboració per a un programa televisiu. Estan buscant persones que visquéssin aquest fet històric en viu i d'una forma especial. Si va ser el teu cas, participa-hi !

Si vols participar en el llibre i/o en el programa de TV3 contesta'ns aquest correu i digue'ns en quina de les dues activitats vols participar.

Moltes gràcies !

Els Royal Museums Greenwich cada any convoquen el concurs Astronomy Photographer of the Year (Astrofotograf de l'Any). Aquest concurs és un reconeixent anual de les imatges més boniques i espectaculars de l'espai i el cosmos distribuits en diverses categories.

Jordi Delpeix, soci de l'Astronòmica, ha tornat a rebre aquest reconeixement en la categoria "La nostra Lluna 2018" amb la foto "Límit entre Mare Serenitatis i Mare Tranquilitatis en colors invertits".

El telescopi que ha utilitzat es un Celestron C-14, sobre una muntura Sky-Watcher NEQ6 Pro, càmera ZWO ASI 224MC, 4200 mm f/12, exposicions múltiples de 20 mil·lisegons.

També han estat nominats socis amb la imatge "Mosaic de la gran nebulosa d'Orion i l'home corrent" de Miguel Angel García Borrella i Lluís Romero Ventura que han obtingut i tractat amb telescopis ODK a f/8 de 16 polzades i a f/6.8 de 14 polzades, lents True-Balance Astrodon LRGB Gen2 I-Series, amb muntures Losmandy Titan 50 i ASA DDM85, càmeres SBIG STL 11000 C2 i MORAVIAN G3-11002, 2720 mm f /6.8 i 2840 mm f/8, exposició total de 42 hores.

També en Josep Drudis ha estat nominat amb la imatge "La cova, el rugit i els seus ecos" obtinguda amb un telescopi PlaneWave CDK de 20 polzades, muntura PlaneWave Ascension 200h, càmera SBIG STX16803, 3450 mm f/6,8, ISO 1600, i una exposició total de 26,5 hores.

Enhorabona a tots ells !!

 Ja s'ha publicat el llibre "El meu primer Larousse de l'Univers", escrit per astrònoms de l'Astronòmica.

Es tracta d'un llibre infantil molt gràfic, amb molts dibuixos i molt entenedor.  

El descobriment i estudi dels exoplanetes és un dels temes estrella de l'astronomia actual. Des de l'astronomia amateur podem  aportar molta informació sobre aquest tema. En concret podem fer observacions de trànsits planetaris per ajudar a l'estudi d'alguns exoplanetes. 

A l'Astronòmica de Sabadell tenim un grup que observem els trànsits planetaris. 

Els nostres objectius són els següents:

1.- Obtenció de les efemèrides dels trànsits
2.- Obtenció de les imatges dels trànsits, darks i flats
3.- Fer el pretractament de les imatges
4.- Fer la fotometria i obtenció de les corbes de llum
5.- Anàlisi de les corbes
6.- Obtenció de dades científiques dels exoplanetes
7.- Reportar les dades obtingudes

Si els exoplanetes t'agraden t'esperem al grup. No ho dubtis més. 
Si no en saps, n'aprendràs, i si ja en saps ens n'ensenyaràs.

Entre tots n'aprendrem !

El grup de recerca de variables RR Lyrae és un dels més actius de l'Astronòmica. Els seus treballs són molt destacables i col·labora en importants organismes internacionals dedicats a aquest tipus d'estrelles variables.

Si vols coneixer què són aquest tipus d'estrelles variables, com treballa aquest grup de recerca i els resultats de les seves observacions, acaben de renovar les pàgines web on ho expliquen.

Descobreix-les. Aquest enllaç et portarà Grups d'activitats/Grups de recerca/Variables RR Lyrae on hi trobaràs tota la informació.