L'ASTRONÒMICA

EL MÉS DESTACAT

A primeres hores de les nits de maig seran visibles al firmament Venus i Júpiter, els dos astres més brillants després del Sol i la Lluna. El primer s'anirà aixecant sobre l'horitzó oest a mesura que passin els dies del mes. En els últims dies estarà al centre de la constel•lació de Gemini com una joia que brillarà enmig d'estrelles brillants. El segon, Júpiter, estarà en oposició el dia 9, per la qual cosa serà visible tota la nit. Tres hores més tard apareixerà Saturn en l'horitzó est i una hora després, aproximadament, ho farà Mart, amb el que a la fi de la nit tindrem un rosari amb tres planetes brillants. Mercuri tot just serà visible els primers dies, mentre que Neptú podrà ser observat a prop de l'alba.

El dia 6 hi haurà el màxim del radiant de meteors Eta Aquàrides. Cal destacar que és una pluja de la qual l'activitat màxima, en realitat, és molt perllongada ja que dura més o menys una setmana. Segons es desprèn d'un estudi de arqueoastronomía de l'època maia, en els dies 3 i 5 podria haver-hi uns petits màxims deguts a ressonàncies del pas del cometa Halley, del qual s'han desprès els meteors, fa uns dos mil anys. Desgraciadament la brillantor de la Lluna, en quart minvant, interferirà en la seva observació.

Finalment, com vam predir fa uns mesos, tornem a tenir un cometa relativament brillant: C/2016 M1 (PANSTARRS). Estarà en Saggitarius, sobre l'horitzó sud. Podria arribar a la magnitud nou.

(Júpiter en la temporada pasada fotografiat per Joaquín Camarena).

LA LLUNA

· QUART MINVANT el dia 8 a les 2h 9m
· Júpiter en oposició el dia 9 a les 1h
· LLUNA NOVA el dia 15 a les 11h 48m
· QUART CREIXENT el dia 22 a les 3h 49m
· LLUNA PLENA el dia 29 a les 14h 20m

PLANETES

· MERCURI, visible molt baix a l'alba entre els llums del crepuscle. 
· VENUS, visible al capvespre al principi de la nit.
· MART, visible la segona meitat de la nit a la constel·lació de Sagittarius, entrant en Capricornus el dia 15.
· JÚPITER, visible tota la nit a la constel·lació de Lliura.
· SATURN, visible gairebé tota la nit, menys en les primeres hores, a la constel·lació de Sagittarius.
· URÀ, no observable.
· NEPTÚ, observable en les últimes hores de la nit a la constel·lació d'Aquarius.

METEORS

· Eta Aquàrides (031 ETA). Radiant actiu des del 19 d'abril fins al 28 de maig, amb un màxim el dia 6 de maig (AR 338º, D -01º), amb una ZHR = 50. Meteors de velocitats ràpides i més brillants de la mitjana. La Lluna afectarà greument les observacions òptiques, però es recomana registrar l'activitat del radiant per a una investigació de arqueoastronomía. L'investigador Hutch Kinsman ha registrat antigues observacions en el període maia. Segons aquest estudi es podria produir un petit màxim el dia 3 de maig, a les 19 h 11 m TU a causa d'una ressonància 1:8 del pas de cometa Halley l'any 164 aC. També es podria produir un petit màxim el dia 5 a causa de la ressonància del pas del Halley l'any 218 dC. En aquest últim cas es donen tres possibles solucions: 5 h 49 m, 7 h 34 m i 7 h 35 m TU. En tot cas aquests meteors serien molt febles. Edat de la Lluna 20 dies.

· Eta Lírides (ELY). Radiant actiu des del 3 fins al 14 de maig, amb un màxim el dia 9 (AR 287º, D + 44º), amb una ZHR = 3. Meteors lents i més febles de la mitjana, afectats per la Lluna. El pic del dia 9 podria ser una mica més tard. Edat de la Lluna 23 dies.

SORTIDES I POSTES DEL SOL
Calculades per a una latitud de 40 graus nord i longitud 0 graus, i amb un horitzó teòric.
   · Dia 05: SORTIDA a les 4h 55m; POSTA a les 18h 59m
   · Dia 15: SORTIDA a les 4h 44m; POSTA a les 19h 09m
   · Dia 25: SORTIDA a les 4h 37m; POSTA a les 19h 18m